Jesús Auré
@jesusaurecalvet.bsky.social
Natural d'Amposta. Visc a Tortosa, faig de gerent a Tortosasport, SL i soc doctor en Activitat Física i Esport.
La meva Metamorfosi és Samotràcia, una illa grega on s’hi pot arribar amb ferri des d’Alexandrúpoli. Tenia curiositat per ser a l’indret natal d’aquella escultura de marbre blanc ubicada a l’escala principal del Louvre. Grècia et crida en alguna ocasió. L’estada de Cohen a Hidra, la desconeixia.
November 30, 2025 at 7:25 AM
La meva Metamorfosi és Samotràcia, una illa grega on s’hi pot arribar amb ferri des d’Alexandrúpoli. Tenia curiositat per ser a l’indret natal d’aquella escultura de marbre blanc ubicada a l’escala principal del Louvre. Grècia et crida en alguna ocasió. L’estada de Cohen a Hidra, la desconeixia.
De persones que actuen amb la intenció de fer mal a la reputació d’algú, n’hi ha massa. La digitalització de les opinions hi ha ajudat molt. Que deixi de ser una activitat gratuïta, depèn de la quantitat de frens amb que s’hi trobin. Obres com aquesta són útils i ben necessàries.
November 28, 2025 at 5:57 PM
De persones que actuen amb la intenció de fer mal a la reputació d’algú, n’hi ha massa. La digitalització de les opinions hi ha ajudat molt. Que deixi de ser una activitat gratuïta, depèn de la quantitat de frens amb que s’hi trobin. Obres com aquesta són útils i ben necessàries.
L’autor aconsegueix apropar-te al caràcter espinós de Zweig. Te’l torna humà. Potser per aquest motiu la immersió et fibla i t’arrossega. Un llibre fascinant, que recomano llegir a tothom qui conegui l’obra del vienès.
November 23, 2025 at 5:24 PM
L’autor aconsegueix apropar-te al caràcter espinós de Zweig. Te’l torna humà. Potser per aquest motiu la immersió et fibla i t’arrossega. Un llibre fascinant, que recomano llegir a tothom qui conegui l’obra del vienès.
El llibre, dividit en parts iguals, confronta la gestió i i indignació popular de la gran riuada de 1957 amb la mortífera dana de 2024. M’ha semblat un exercici de periodisme brillant.
October 18, 2025 at 5:46 PM
El llibre, dividit en parts iguals, confronta la gestió i i indignació popular de la gran riuada de 1957 amb la mortífera dana de 2024. M’ha semblat un exercici de periodisme brillant.
Continuo descobrint obres d’una col·lecció de llibres anglesos molt ben cuidada. A aquesta m’hi vaig apropar arran d’una recomanació radiofònica estiuenca
October 17, 2025 at 6:31 AM
Continuo descobrint obres d’una col·lecció de llibres anglesos molt ben cuidada. A aquesta m’hi vaig apropar arran d’una recomanació radiofònica estiuenca
Primer contacte amb l’obra de Handke. Amb un estil impecable, el guardonat amb el premi Nobel de Literatura ens conta la vida i la mort de la seva mare. La descoberta va ser fruit d’un passeig ràpid per la darrera edició de la Setmana del Llibre en Català
October 5, 2025 at 6:57 AM
Primer contacte amb l’obra de Handke. Amb un estil impecable, el guardonat amb el premi Nobel de Literatura ens conta la vida i la mort de la seva mare. La descoberta va ser fruit d’un passeig ràpid per la darrera edició de la Setmana del Llibre en Català
La història d’una trista infantesa colpejada per un pare inepte i una mare subjugada. Sortir d’aquell ambient de pobresa emocional i abandonar definitivament l’amargor, es converteix en l’única via sensata de l’autor per esgarrapar amor més enllà de l’equador de la vida.
September 27, 2025 at 9:28 AM
La història d’una trista infantesa colpejada per un pare inepte i una mare subjugada. Sortir d’aquell ambient de pobresa emocional i abandonar definitivament l’amargor, es converteix en l’única via sensata de l’autor per esgarrapar amor més enllà de l’equador de la vida.
Un dels llibres més singulars que he llegit darrerament. Que difícil és sorprendre i quanta bellesa conté el moment en què vius atrapat.
September 20, 2025 at 6:22 AM
Un dels llibres més singulars que he llegit darrerament. Que difícil és sorprendre i quanta bellesa conté el moment en què vius atrapat.
Un llibret ocurrent, passador i reflexiu, però sense embafar. Molt recomanable, especialment en èpoques en què el temps lliure sembli que ja no ens pertany
September 11, 2025 at 10:33 AM
Un llibret ocurrent, passador i reflexiu, però sense embafar. Molt recomanable, especialment en èpoques en què el temps lliure sembli que ja no ens pertany
Un intercanvi de cartes brillant, que ens recorda la importància de l’escriptura en l’àmbit de la comunicació entre humans. De fons, l’assassinat d’un pintor prestigiós, el rebuig a casar-se per interessos dinàstics o el paper de la religió en temps d’escassetat de respostes científiques
September 6, 2025 at 6:20 AM
Un intercanvi de cartes brillant, que ens recorda la importància de l’escriptura en l’àmbit de la comunicació entre humans. De fons, l’assassinat d’un pintor prestigiós, el rebuig a casar-se per interessos dinàstics o el paper de la religió en temps d’escassetat de respostes científiques
Una obra carregada de dades, que ens desvetlla per raonar sobre estratègies polítiques de caire econòmic. El leitmotiv de l’obra: frenar l’acumulació de capital entre els més rics del món. Els capítols destinats al colonialisme d’estat i l’esclavitud m’han semblat sorprenents.
August 24, 2025 at 6:49 AM
Una obra carregada de dades, que ens desvetlla per raonar sobre estratègies polítiques de caire econòmic. El leitmotiv de l’obra: frenar l’acumulació de capital entre els més rics del món. Els capítols destinats al colonialisme d’estat i l’esclavitud m’han semblat sorprenents.
Viure és una activitat complexa, conviure pot ser fins i tot ardu. Però escriure sobre experiències viscudes o fabricades mentalment, suposo que ajuda a relativitzar el moment que ens ha tocat. I @joantdo.bsky.social ho fa molt bé, això de relatar. Per aquest motiu segueixo recomanant nous horitzons
August 21, 2025 at 1:23 PM
Viure és una activitat complexa, conviure pot ser fins i tot ardu. Però escriure sobre experiències viscudes o fabricades mentalment, suposo que ajuda a relativitzar el moment que ens ha tocat. I @joantdo.bsky.social ho fa molt bé, això de relatar. Per aquest motiu segueixo recomanant nous horitzons
Agualusa construeix històries originals. El vaig descobrir arran de la publicació de l’obra “Teoria general de l’oblit” (2018) i, un any després, vaig tornar-lo a gaudir amb “La societat dels somiadors involuntaris” (2019). La temàtica de la darrera publicació m’ha engrescat menys, però té qualitat
August 3, 2025 at 7:10 AM
Agualusa construeix històries originals. El vaig descobrir arran de la publicació de l’obra “Teoria general de l’oblit” (2018) i, un any després, vaig tornar-lo a gaudir amb “La societat dels somiadors involuntaris” (2019). La temàtica de la darrera publicació m’ha engrescat menys, però té qualitat
La tragèdia dels Alfacs de l’any 78 convertida en obra de teatre. El llibret m’ha sorprès molt positivament. Fa un retrat social de l’època molt convincent i aporta informació de les causes de l’incident que desconeixia.
July 26, 2025 at 11:57 AM
La tragèdia dels Alfacs de l’any 78 convertida en obra de teatre. El llibret m’ha sorprès molt positivament. Fa un retrat social de l’època molt convincent i aporta informació de les causes de l’incident que desconeixia.
Quan la lectura d’una obra s’interromp per l’aparició d’unes gotes minúscules, hem de deixar-les caure. I que s’estimbin. El plor és efímer; l’impacte emocional d’una confessió com aquesta perdura durant setmanes.
July 23, 2025 at 3:03 PM
Quan la lectura d’una obra s’interromp per l’aparició d’unes gotes minúscules, hem de deixar-les caure. I que s’estimbin. El plor és efímer; l’impacte emocional d’una confessió com aquesta perdura durant setmanes.
Completo la sèrie de premiats amb el Documenta 2024 amb aquest recull de relats d’històries tranquil·les. Enmig d’un estiu asfixiant, s’agraeix trobar moments de respir.
July 19, 2025 at 10:30 AM
Completo la sèrie de premiats amb el Documenta 2024 amb aquest recull de relats d’històries tranquil·les. Enmig d’un estiu asfixiant, s’agraeix trobar moments de respir.
Carrère escriu amb una tècnica que em fascina. La publicació de L’adversari va coincidir estudiant a Barcelona. El vaig llegir al tren, amb Moby de fons. Anys més tard vaig agafar prestat V13 a la biblioteca municipal de Roquetes i, ara, he conclòs aquesta atrevida biografia. En vindran més, segur!
July 12, 2025 at 1:22 PM
Carrère escriu amb una tècnica que em fascina. La publicació de L’adversari va coincidir estudiant a Barcelona. El vaig llegir al tren, amb Moby de fons. Anys més tard vaig agafar prestat V13 a la biblioteca municipal de Roquetes i, ara, he conclòs aquesta atrevida biografia. En vindran més, segur!
I, de cop, descobreixo que un altre poble d’aquest món, els uigur, viu turmentat, perseguit i injustament maltractat per un poder polític, el govern xinès, que l’amarga fins a l’extenuació.
June 25, 2025 at 3:02 PM
I, de cop, descobreixo que un altre poble d’aquest món, els uigur, viu turmentat, perseguit i injustament maltractat per un poder polític, el govern xinès, que l’amarga fins a l’extenuació.
El jurat de la darrera edició ha atorgat ex aequo el Premi Documenta 2024 a dos escriptors. Soc un fidel seguidor de les obres guardonades, que publica L’Altra Editorial. El primer m’ha semblat inicialment brillant, tot i que la intensitat decau amb l’absència de crits de fons.
June 8, 2025 at 7:12 AM
El jurat de la darrera edició ha atorgat ex aequo el Premi Documenta 2024 a dos escriptors. Soc un fidel seguidor de les obres guardonades, que publica L’Altra Editorial. El primer m’ha semblat inicialment brillant, tot i que la intensitat decau amb l’absència de crits de fons.
Des de Bath, Harvey ha construït un relat que aconsegueix eclipsar el trànsit humà. I així és com la Terra recupera el protagonisme que els seus maldestres habitants li han usurpat, sense èxit.
June 2, 2025 at 8:57 PM
Des de Bath, Harvey ha construït un relat que aconsegueix eclipsar el trànsit humà. I així és com la Terra recupera el protagonisme que els seus maldestres habitants li han usurpat, sense èxit.
La muntanya com a refugi, com a espai de puresa intacta, només pertorbat ocasionalment per humans que cerquen el mateix que els seus guardians: la serenor. Trobar-la només depèn de l’experiència adquirida amb el pas del temps.
May 29, 2025 at 5:43 AM
La muntanya com a refugi, com a espai de puresa intacta, només pertorbat ocasionalment per humans que cerquen el mateix que els seus guardians: la serenor. Trobar-la només depèn de l’experiència adquirida amb el pas del temps.
He començat a conèixer Pavese a través d’un lector. I em sembla que aviat optaré per descobrir un treball pel qual el de Torí va concloure massa prompte que no pagava la pena: l’ofici de viure
May 23, 2025 at 1:41 PM
He començat a conèixer Pavese a través d’un lector. I em sembla que aviat optaré per descobrir un treball pel qual el de Torí va concloure massa prompte que no pagava la pena: l’ofici de viure
Té algun moment que et provoca arcades, perquè hi ha fragments molt nauseabunds. És, potser, el volum més bèstia de tots. Tot i que dubto que hi hagi entre el món animal espècies que tractin els seus homòlegs com ho poden arribar a fer els humans
May 17, 2025 at 6:16 AM
Té algun moment que et provoca arcades, perquè hi ha fragments molt nauseabunds. És, potser, el volum més bèstia de tots. Tot i que dubto que hi hagi entre el món animal espècies que tractin els seus homòlegs com ho poden arribar a fer els humans
Una introspecció corporal per examinar-se sense permís, que acaba convertint la protagonista en un agent patogen. Una tria potser massa artificiosa.
May 10, 2025 at 12:29 PM
Una introspecció corporal per examinar-se sense permís, que acaba convertint la protagonista en un agent patogen. Una tria potser massa artificiosa.
La persecució i matança de jueus durant la dictadura d’Adolf Hitler adquireix en aquest llibre una dimensió fins ara desconeguda per a mi. Els mecanismes de control de la població eren delirants i d’una podridura majúscula. Un pianista crític i desafortunat és l’eix d’aquesta obra molt recomanable
May 2, 2025 at 5:04 PM
La persecució i matança de jueus durant la dictadura d’Adolf Hitler adquireix en aquest llibre una dimensió fins ara desconeguda per a mi. Els mecanismes de control de la població eren delirants i d’una podridura majúscula. Un pianista crític i desafortunat és l’eix d’aquesta obra molt recomanable