Carles Subiela
carlessubiela.bsky.social
Carles Subiela
@carlessubiela.bsky.social
26 followers 26 following 1.8K posts
Obert a la vida, també a la lectura de llibres oberts!
Posts Media Videos Starter Packs

En l’estament
de la distància
definitiva,
els va dolent
la negativa
a una elegància.
Si hem aprés
que és un regal
tan casual
viure la vida,
què es dilucida
negant-se un bes?

Justet el dia
anterior,
entre el caigut
i un ser volgut
es produïa
una fredor.
En el moment
del comiat
per l’imminent
cap de setmana,
s’hi han negat
un bes amb gana.
Pere Miquel,
un excel·lent
instrumentista,
mans, cor i ment
de pur artista,
se’n puja al cel.
Havent patit
un accident,
s’ha interromput
un exquisit
treball potent
ple de virtut.
Mai no sabrem
on ens desvia
un fet extrem;
si això es pensa,
molt ens caldria
més complaença.

L’estudiant
serà constant
fins que culmina
l’esforç millor
de ser doctor
en medicina.
Un dia opera
una senyora
que en despertar
diu, complidora,
que es desespera
per com pagar.
Ell li transmet
que la factura
ni es farà:
-La seua cura
fa anys la pagà
un got de llet!
L’estudiant,
vagarejant
pel carrer fred,
té fam i set
i veu la vida
sense sortida.
Cansat, no té
res per menjar;
el veu passar
una senyora
que al poc li ve
molt complidora.
Ella li porta
un got de llet
que el reconforta,
el consolida
i li transmet
la fe en la vida.
Rep la visita
que no sospita:
-Soc la que un dia
bosté salvà
en la badia
de morir
ofegada.
El fet llunyà
el fa fremir
quan l’ha escoltada.
Ha reviscut
la joventut,
no lii diu res,
plora i res més.

-Sí? De què es tracta?
-Sorpresa exacta!
Poseu la mà
allà on l’esquena
ja s’anomena
d’un nom pagà,
El frare acosta
la mà on res nota,
quan la sonora
ventositat
el descolora,
l’ha atrotinat.
Ja no esperà
per més raons,
perquè el frarot
dels recollons
mai no tornà
a omplir el pot.

-Quan vinga dius
que jo he vingut,
molt desvalgut,
amb cicatrius
de malaltia
en l’agonia.
Just l’endemà
ja es presentà,
se’l conduí
a on el ‘malalt’
jeia moixí,
com en defalt.
-Com vos trobeu?
-Sort que heu vingut!
Ja en mans de Deu,
vull fer virtut
i un regal grat
vos he portat!
El frare anava
sovint a casa
del llanterner
i se’n tornava
amb la butxaca
plena a plaer.
La bona gent
ell l’espremia
per l’exigent
servei a Déu,
que requeria
més i més precs.
Fins que el germà
del llanterner
li proposà
com acabar
aquell afer
del frare avar:
Es increïble
l'entrega en tot
el que fa aquesta
nereida llesta
amb ostensible
joia i amor!
Nosaltres som
pols en el vent
diu la cançó,
i el vi i el rom
són un portent,
afegisc jo.
Apreciem
la simfonia
dels fets petits,
tots els delits
del dia a dia
de tast suprem!
Ja veuràs com
les mil tristeses
de pes de plom
seran apteses
per a volar
en un cel clar!
Molt bon dia
i bon matí!
Hui celebrem,
com sempre fem,
l’harmonia
que ens procura
la natura,
regal diví!
El teu escrit
rebut fa poc
té un punt concret
que m’ha colpit
i dóna lloc
al que et transmet.
LA VIDA ÉS CURTA,
no hem de fer grans
les ximpleries,
que això ens furta
viure els bons plans
amb alegries.
És cert, la via
de l’alegria
és reconèixer
que viure i créixer
fa goig mesclant
joia i encant.
La gran seguida
que fa la vida.
Del naixement
en el bressol
al plomissol
adolescent,
la joventut,
la maduresa,
la sennectut
i la vellesa,
que cal sentir,
viure i gaudir!
El ginjoler
l’he capolat.
Arbre fruiter
que fa més punges
que dolces fruites.
S’ha acabat!
Nosaltres som
pols en el vent
diu la cançó,
i el vi i el rom
són un portent,
afegisc jo.
Apreciem
la simfonia
dels fets petits,
tots els delits
del dia a dia
de tast suprem!
Ja veuràs com
les mil tristeses
de pes de plom
seran apteses
per a volar
en un cel clar!
El teu escrit
rebut fa poc
té un punt concret
que m’ha colpit
i dóna lloc
al que et transmet.
LA VIDA ÉS CURTA,
no hem de fer grans
les ximpleries,
que això ens furta
viure els bons plans
amb alegries.
És cert, la via
de l’alegria
és reconèixer
que viure i créixer
fa goig mesclant
joia i encant.
Són milions
de ciutadans
manifestant
fets i raons
contra el tirà.
I aquest, què fa?
El Trumpellot,
mascle cabró,
com a pilot
d’un avió,
llança excrements
contra les gents.
No li fa gràcia
la democràcia.
Preferiria
la tirania
i fa camí
amb eixe fi.
Hui s’ha sentit
avergonyit
perquè només
menja tramussos
com aquell que és
sotmés a abusos.
Però ho retira,
que és molt més trist
quan un ha vist
menjant les corfes
i les pellorfes
d’allò que ell tira.

És una gàrgola
amb boca oberta
per on esputa
l’aigua de pluja,
esperitosa
i generosa.
Una paràbola
precisa i certa.
Si quan l’obria,
rebordonia
obscenitats
sense cap mida,
dona sortida
ara als aiguats
que els camps irriguen
i els fruits prodiguen.
Qui va a Girona
li impressiona!
La boja era
provocadora
i insultadora,
sempre grossera
escridassant
justet davant
la catedral
monumental.
Tant va enfurir
el Sol i el Cel
que un raig amb zel
la va invertir
en l’obra morta
de pedra forta
d’un imatger
picapedrer
per fer real
la catedral.

Un querubí
la convertí
en peix alat
que aconsegueix
la llibertat
i resplendeix.
Les nits de boira
pel riu Onyar
hom assegura
que aquesta història,
sí, va passar
i hui perdura.
Perquè l’han vista,
l’ombra divina,
deambular trista
i reclamant
la disciplina
purificant.
En un convent
on la delícia
és gaudiment
de bon profit,
una novícia
s’ha esfereït
per l’alegria,
lletja i impia,
amb què el pecat
s’ha propagat
i se’l venera
perquè els prospera.
Esta rebel
va a la presó
en un cambró
sempre humit
i obscurit,
on no hi ha cel.
Els atacants
han profanat
l’altar dels sants,
d’on han eixit
milers de mosques,
raudes i fosques,
que han atacat
i perseguit
el malfactor
profanador,
que n’ha fugit
esparvorit.
La ciutat
s’ha salvat
i hui en dia
ho salmodia.
Sempre en completa
solitud,
el vell poeta
prova un intent
d’excelsitud
un poema fent.
Serà, potser,
el seu darrer…?