Avui ha arribat a les llibreries un llibre que em fa una particular il·lusió: Pere Lluís Font ha dedicat 30 anys a traduir Joan de la Creu al català respectant mètrica, rima i sentit, amb un resultat literalment extraordinari.
Com tothom sap, la polèmica cultural més important dels últims 25 anys és la que enfronta els partidaris de la versió de la «Divina comèdia» de Sagarra i els partidaris de la versió de Mira. En aquest article ofereixo alguns elements per al debat:
un exemple molt clar de com la denigració de la mètrica pot arribar a malmetre un projecte literari de tanta ambició i envergadura. Mira considera la mètrica més una nosa que una aliada, i això compromet seriosament el resultat de la seva versió. ...
Tanmateix, la mètrica no és cap coneixement buit ni inútil, ni constitueix un aspecte menor d’una obra literària en vers. N’és una prova "a contrario" la traducció catalana de la Comèdia de Dante Alighieri que Joan F. Mira va publicar l’any 2000, ...
Des d’aquest punt de vista, la perfecció mètrica d’un text poètic seria una qüestió de pur virtuosisme tècnic totalment buit i inútil per vehicular allò que aquell text vol ser o transmetre. ...
La tendència de la poesia dels segles XX i XXI cap a l’anisosil·labisme i el vers lliure ha contribuït, no cal dir-ho, a aquest bescantament de la mètrica, considerada sovint una qüestió lligada a la retòrica en el sentit més pejoratiu del terme. ...
En aquest sentit, és significatiu el fet que molts vinculin les anàlisis mètriques dels poemes a exercicis escolars consistents a comptar síl·labes, identificar recurrències de la rima i memoritzar la terminologia associada a la matèria. ...
i la complexa casuística que estableixen entre els tipus d’accent, de síl·laba, de vers, d’estrofa, etc., duen molts lectors a considerar la mètrica una part especialment antiquada dels estudis literaris, poc estimulant intel·lectualment i poc útil tant per al poeta com per al lector de poesia. ...
Avui, àmplies capes de lectors de poesia perceben la mètrica com una preceptiva literària heretada de la tradició i dedicada a l’establiment de còmputs numèrics estèrils sobre la matèria verbal. La prolixitat de les anàlisis dels manuals de mètrica ...
"Un déu mandrós o golafre ens faria riure. Un de vanitós o avariciós, lasciu o envejós, també. En canvi, un déu irat és una altra cosa. És un ésser esclatant que converteix en acte la seva idea de justícia".
Al barem acadèmic (docència i recerca): 37 punts a mi, 35 a M. P. (el màxim eren 40 punts). És indefensable. Al barem professional la puntuació també és insostenible. És un cas de mala praxi de llibre.
Us convido a respondre aquesta enquesta sobre les persones sense llar a Barcelona. És per al treball de recerca de batxillerat de la meva filla Anna Moreta.
També a la Universitat Pompeu Fabra et trobes amb tribunals que (presumptament) prevariquen.
Concurs per a una plaça d’associat en literatura catalana (2023). Guanyadora: M. P. Ni rectora (recurs d’alçada) ni Comissió Antifrau hi van veure cap irregularitat. La jutgessa decidirà.
Quan surt una polèmica cultural, sempre hi ha qui s’espera 12, 24 o 48 hores, i aleshores irromp en la discussió tractant amb displicència tots els comentaris emesos fins al moment,referint-s’hi com un tot sense interès ni matisos. El perdonavidisme cansa. Se li veu el llautó.
Sigui com sigui, que una editorial de narrativa com Periscopi, amb la premsa, les llibreries i els lectors a favor i amb xifres de vendes gens menyspreables, acusi el desgast de les tensions de tresoreria ens hauria de fer reflexionar. Tot és massa precari.
les exigències per justificar ajuts també són molt superiors en el cas de la Generalitat que en els del Ministeri) i suposen una càrrega administrativa desmesurada. Dediquem moltes hores a tràmits, hores que preferiria dedicar a editar els textos i a visibilitzar els llibres.
Les subvencions continuen sent insuficients, són d'una gran rigidesa (amb els ajuts del Ministeri tens 18 mesos per fer el llibre, amb els de la Generalitat l'has de fer el mateix any de la concessió o 2 mesos més tard en el cas dels reintegrables, demora suposa revocació;
Discrepo, però, de l'Aniol quan diu que «Pel que fa a les subvencions, avui dia crec que no ens podem queixar.» En narrativa, que té unes vendes molt superiors a l'assaig, el pes de les subvencions en el compte de resultats deu ser petit. Però pels editors d'assaig és diferent.
Em sento totalment identificat amb el que diu l'Aniol Rafel. La precarietat del sector, que ens duu a autoexplotar-nos i patir, genera un desgast molt fort. I això em duu a expressar un profund respecte per la decisió de l'Aniol.
«barallar-me per vendre un llibre no em preocupa. […] Ara, barallar-me per si aquest mes tinc prou tresoreria per no haver d’endarrerir una factura em cansa molt. Si passa una vegada, és igual, però quan fa anys i anys que estàs així, hi ha un desgast».🔽
