Jofre Font
@jofrefont.bsky.social
Periodista, ara a #MarciansTV3 de #3Cat
http://instagram.com/jofrefont
http://instagram.com/jofrefont
Massa advertència prèvia causa expectativa innecessària.
Al Liceu a "Balkan Erotic Epic", Marina Abramović serveix figa, com ho porta fent des de fa més de 50 anys i en moltes ocasions de manera més radical.
Afortunat el folklore balcànic de protagonitzar aquesta imponent epopeia, com voldrien tots.
Al Liceu a "Balkan Erotic Epic", Marina Abramović serveix figa, com ho porta fent des de fa més de 50 anys i en moltes ocasions de manera més radical.
Afortunat el folklore balcànic de protagonitzar aquesta imponent epopeia, com voldrien tots.
January 25, 2026 at 8:12 AM
Massa advertència prèvia causa expectativa innecessària.
Al Liceu a "Balkan Erotic Epic", Marina Abramović serveix figa, com ho porta fent des de fa més de 50 anys i en moltes ocasions de manera més radical.
Afortunat el folklore balcànic de protagonitzar aquesta imponent epopeia, com voldrien tots.
Al Liceu a "Balkan Erotic Epic", Marina Abramović serveix figa, com ho porta fent des de fa més de 50 anys i en moltes ocasions de manera més radical.
Afortunat el folklore balcànic de protagonitzar aquesta imponent epopeia, com voldrien tots.
Sembla que Zhao i O'Farrell compten que molts que ara veiem "Hamnet", abans la vam llegir.
Que omplim molt del que no surt a pantalla amb el record d'una novel·la inoblidable.
Exemple: el prodigiós capítol de la puça de la pesta reduït a una pinzellada.
Això i que Jessie Buckley és talment l'Agnes.🔝
Que omplim molt del que no surt a pantalla amb el record d'una novel·la inoblidable.
Exemple: el prodigiós capítol de la puça de la pesta reduït a una pinzellada.
Això i que Jessie Buckley és talment l'Agnes.🔝
January 24, 2026 at 4:22 PM
Sembla que Zhao i O'Farrell compten que molts que ara veiem "Hamnet", abans la vam llegir.
Que omplim molt del que no surt a pantalla amb el record d'una novel·la inoblidable.
Exemple: el prodigiós capítol de la puça de la pesta reduït a una pinzellada.
Això i que Jessie Buckley és talment l'Agnes.🔝
Que omplim molt del que no surt a pantalla amb el record d'una novel·la inoblidable.
Exemple: el prodigiós capítol de la puça de la pesta reduït a una pinzellada.
Això i que Jessie Buckley és talment l'Agnes.🔝
"La Distance" és com si Tiago Rodrigues decidís condensar del millor distòpic d'Apple+:
For All Mankind + Severance + Pluribus, en una hora i mitja de teatre.
Mentre accelera l'escenari que giravolta, s'eleva filosòficament un diàleg pare-filla que plasma que la distància més insalvable és l'oblit.🔝
For All Mankind + Severance + Pluribus, en una hora i mitja de teatre.
Mentre accelera l'escenari que giravolta, s'eleva filosòficament un diàleg pare-filla que plasma que la distància més insalvable és l'oblit.🔝
January 22, 2026 at 9:43 AM
"La Distance" és com si Tiago Rodrigues decidís condensar del millor distòpic d'Apple+:
For All Mankind + Severance + Pluribus, en una hora i mitja de teatre.
Mentre accelera l'escenari que giravolta, s'eleva filosòficament un diàleg pare-filla que plasma que la distància més insalvable és l'oblit.🔝
For All Mankind + Severance + Pluribus, en una hora i mitja de teatre.
Mentre accelera l'escenari que giravolta, s'eleva filosòficament un diàleg pare-filla que plasma que la distància més insalvable és l'oblit.🔝
La imatge d'aquests dies seria trobar en una estació de RENFE un passatger fent temps veient al mòbil el docu "Ícaro: la semana en llamas" a Filmin, mentre espera algun tren.
Gaudint així, per partida doble, de la gran feina dels autodenominats gestors de "lo que de verdad le preocupa a la gente".
Gaudint així, per partida doble, de la gran feina dels autodenominats gestors de "lo que de verdad le preocupa a la gente".
January 22, 2026 at 8:45 AM
La imatge d'aquests dies seria trobar en una estació de RENFE un passatger fent temps veient al mòbil el docu "Ícaro: la semana en llamas" a Filmin, mentre espera algun tren.
Gaudint així, per partida doble, de la gran feina dels autodenominats gestors de "lo que de verdad le preocupa a la gente".
Gaudint així, per partida doble, de la gran feina dels autodenominats gestors de "lo que de verdad le preocupa a la gente".
Que a aquestes alçades de la història, companys periodistes continuïn elogiant al portaveu de RENFE a Catalunya, Antonio Carmona, és intolerable.
Un cinisme continuat durant 23 anys, que és el temps que fa que té càrrecs comunicatius a RENFE, si no es vol denunciar, cadascú sabrà, però elogiar, no.
Un cinisme continuat durant 23 anys, que és el temps que fa que té càrrecs comunicatius a RENFE, si no es vol denunciar, cadascú sabrà, però elogiar, no.
January 21, 2026 at 10:15 AM
Que a aquestes alçades de la història, companys periodistes continuïn elogiant al portaveu de RENFE a Catalunya, Antonio Carmona, és intolerable.
Un cinisme continuat durant 23 anys, que és el temps que fa que té càrrecs comunicatius a RENFE, si no es vol denunciar, cadascú sabrà, però elogiar, no.
Un cinisme continuat durant 23 anys, que és el temps que fa que té càrrecs comunicatius a RENFE, si no es vol denunciar, cadascú sabrà, però elogiar, no.
Exquisit programa triple del Ballet Estatal de Hessen al Mercat Flors.
Rematar-lo amb la peça "I am afraid to forget your smile", coreografia d'Imre i Marne van Opstal, amb els ballarins rodejats pel Cor de Cambra del Palau Música Catalana interpretant-los en directe la partitura és d'stendhalàs.
Rematar-lo amb la peça "I am afraid to forget your smile", coreografia d'Imre i Marne van Opstal, amb els ballarins rodejats pel Cor de Cambra del Palau Música Catalana interpretant-los en directe la partitura és d'stendhalàs.
January 18, 2026 at 5:52 PM
Exquisit programa triple del Ballet Estatal de Hessen al Mercat Flors.
Rematar-lo amb la peça "I am afraid to forget your smile", coreografia d'Imre i Marne van Opstal, amb els ballarins rodejats pel Cor de Cambra del Palau Música Catalana interpretant-los en directe la partitura és d'stendhalàs.
Rematar-lo amb la peça "I am afraid to forget your smile", coreografia d'Imre i Marne van Opstal, amb els ballarins rodejats pel Cor de Cambra del Palau Música Catalana interpretant-los en directe la partitura és d'stendhalàs.
La lucidesa que perd qui pateix insomni, la té tota l'Ana Penyas retratant el malestar social actual que no deixa dormir.
Concep un nou còmic brillant en forma de mosaic, collage polifònic, sorgit de treball de camp, que il·lustra tota mena de precarietats que no afluixen i no permeten aclucar ulls.
Concep un nou còmic brillant en forma de mosaic, collage polifònic, sorgit de treball de camp, que il·lustra tota mena de precarietats que no afluixen i no permeten aclucar ulls.
January 18, 2026 at 11:33 AM
La lucidesa que perd qui pateix insomni, la té tota l'Ana Penyas retratant el malestar social actual que no deixa dormir.
Concep un nou còmic brillant en forma de mosaic, collage polifònic, sorgit de treball de camp, que il·lustra tota mena de precarietats que no afluixen i no permeten aclucar ulls.
Concep un nou còmic brillant en forma de mosaic, collage polifònic, sorgit de treball de camp, que il·lustra tota mena de precarietats que no afluixen i no permeten aclucar ulls.
El capitalisme ho fagocita tot.
La denúncia de les conspiracions les ha degradat fins convertir-les en conspiranoia, per blindar-se.
Pocs espècimens queden de l'època de denunciar genuïnament les conspiracions que utilitza el sistema per protegir-se.
El docu "Cover-up" en rescata un, Sey Hersh.
La denúncia de les conspiracions les ha degradat fins convertir-les en conspiranoia, per blindar-se.
Pocs espècimens queden de l'època de denunciar genuïnament les conspiracions que utilitza el sistema per protegir-se.
El docu "Cover-up" en rescata un, Sey Hersh.
January 17, 2026 at 3:12 PM
El capitalisme ho fagocita tot.
La denúncia de les conspiracions les ha degradat fins convertir-les en conspiranoia, per blindar-se.
Pocs espècimens queden de l'època de denunciar genuïnament les conspiracions que utilitza el sistema per protegir-se.
El docu "Cover-up" en rescata un, Sey Hersh.
La denúncia de les conspiracions les ha degradat fins convertir-les en conspiranoia, per blindar-se.
Pocs espècimens queden de l'època de denunciar genuïnament les conspiracions que utilitza el sistema per protegir-se.
El docu "Cover-up" en rescata un, Sey Hersh.
Ets al costat bo del present de la música en directe quan l'artista triomfa amb les cançons noves.
Avui amb Rusowksy.
Alhora, el soul pot anar mutant i canviant el seu, però, encara és aquí i no té pinta que hagi de desaparèixer aviat.
Avui amb Rusowksy.
Alhora, el soul pot anar mutant i canviant el seu, però, encara és aquí i no té pinta que hagi de desaparèixer aviat.
January 15, 2026 at 10:46 PM
Ets al costat bo del present de la música en directe quan l'artista triomfa amb les cançons noves.
Avui amb Rusowksy.
Alhora, el soul pot anar mutant i canviant el seu, però, encara és aquí i no té pinta que hagi de desaparèixer aviat.
Avui amb Rusowksy.
Alhora, el soul pot anar mutant i canviant el seu, però, encara és aquí i no té pinta que hagi de desaparèixer aviat.
El reportatge nou de "Marcians" ha sorgit de la generositat d'una actriu i un actor, Begoña Alberdi i Guim Puig.
Accepten exposar-se per mostrar com es posen en la pell d'uns personatges que tothom coneix, no t'hi vulguis trobar.
És un repte que entomen i comparteixen al reportatge com s'ho fan.
Accepten exposar-se per mostrar com es posen en la pell d'uns personatges que tothom coneix, no t'hi vulguis trobar.
És un repte que entomen i comparteixen al reportatge com s'ho fan.
January 12, 2026 at 7:57 PM
El reportatge nou de "Marcians" ha sorgit de la generositat d'una actriu i un actor, Begoña Alberdi i Guim Puig.
Accepten exposar-se per mostrar com es posen en la pell d'uns personatges que tothom coneix, no t'hi vulguis trobar.
És un repte que entomen i comparteixen al reportatge com s'ho fan.
Accepten exposar-se per mostrar com es posen en la pell d'uns personatges que tothom coneix, no t'hi vulguis trobar.
És un repte que entomen i comparteixen al reportatge com s'ho fan.
Aquest va pels afortunats que heu vist el pas fugaç de "Valentina" de Caroline Guiela Nguyen pel Lliure.
Les metàfores cursis sobre el cor ja no m'arriben massa, però admeto que se m'ha ben encongit veient aquesta obra sobre una nena de mare migrant que, com tantes, rep el pes d'haver-la de traduir.
Les metàfores cursis sobre el cor ja no m'arriben massa, però admeto que se m'ha ben encongit veient aquesta obra sobre una nena de mare migrant que, com tantes, rep el pes d'haver-la de traduir.
January 11, 2026 at 8:17 PM
Aquest va pels afortunats que heu vist el pas fugaç de "Valentina" de Caroline Guiela Nguyen pel Lliure.
Les metàfores cursis sobre el cor ja no m'arriben massa, però admeto que se m'ha ben encongit veient aquesta obra sobre una nena de mare migrant que, com tantes, rep el pes d'haver-la de traduir.
Les metàfores cursis sobre el cor ja no m'arriben massa, però admeto que se m'ha ben encongit veient aquesta obra sobre una nena de mare migrant que, com tantes, rep el pes d'haver-la de traduir.
Els docus del fotoperiodista Mstyslav Chernov de la guerra d'Ucraïna no es poden recomanar.
Després de la demolidora "20 dies a Mariúpol", arriba "2000 metres fins a Andriivka".
Al front veus la mort a primer pla, combats de trinxera per metres miserables, com a la I GM de fa un segle.
Horror nítid.
Després de la demolidora "20 dies a Mariúpol", arriba "2000 metres fins a Andriivka".
Al front veus la mort a primer pla, combats de trinxera per metres miserables, com a la I GM de fa un segle.
Horror nítid.
January 11, 2026 at 12:48 PM
Els docus del fotoperiodista Mstyslav Chernov de la guerra d'Ucraïna no es poden recomanar.
Després de la demolidora "20 dies a Mariúpol", arriba "2000 metres fins a Andriivka".
Al front veus la mort a primer pla, combats de trinxera per metres miserables, com a la I GM de fa un segle.
Horror nítid.
Després de la demolidora "20 dies a Mariúpol", arriba "2000 metres fins a Andriivka".
Al front veus la mort a primer pla, combats de trinxera per metres miserables, com a la I GM de fa un segle.
Horror nítid.
"Nouvelle Vague" és plasmar en pel·lícula la joie de vivre, de filmer, de faire de l’art.
Sembla que Linklater la filmi exactament com van fer l'"À bout de souffle" que homenatja, no per la nostàlgia, sinó per la joie de rodar-la, dels qui la veiem i dels uns i els altres que en el cinema veiem art.
Sembla que Linklater la filmi exactament com van fer l'"À bout de souffle" que homenatja, no per la nostàlgia, sinó per la joie de rodar-la, dels qui la veiem i dels uns i els altres que en el cinema veiem art.
January 10, 2026 at 8:49 AM
"Nouvelle Vague" és plasmar en pel·lícula la joie de vivre, de filmer, de faire de l’art.
Sembla que Linklater la filmi exactament com van fer l'"À bout de souffle" que homenatja, no per la nostàlgia, sinó per la joie de rodar-la, dels qui la veiem i dels uns i els altres que en el cinema veiem art.
Sembla que Linklater la filmi exactament com van fer l'"À bout de souffle" que homenatja, no per la nostàlgia, sinó per la joie de rodar-la, dels qui la veiem i dels uns i els altres que en el cinema veiem art.
Som molt de les expos MNAC que descobreixen patrimoni artístic del que no en sabies res.
Ara, en Mario Armengol, el caricaturista català que des d'Anglaterra va utilitzar la seva mordaç "Tinta contra Hitler".
Anticipant formes del còmic modern, feia antinazisme amb humor i crítica extrema.
S'acaba!
Ara, en Mario Armengol, el caricaturista català que des d'Anglaterra va utilitzar la seva mordaç "Tinta contra Hitler".
Anticipant formes del còmic modern, feia antinazisme amb humor i crítica extrema.
S'acaba!
January 9, 2026 at 9:00 AM
Som molt de les expos MNAC que descobreixen patrimoni artístic del que no en sabies res.
Ara, en Mario Armengol, el caricaturista català que des d'Anglaterra va utilitzar la seva mordaç "Tinta contra Hitler".
Anticipant formes del còmic modern, feia antinazisme amb humor i crítica extrema.
S'acaba!
Ara, en Mario Armengol, el caricaturista català que des d'Anglaterra va utilitzar la seva mordaç "Tinta contra Hitler".
Anticipant formes del còmic modern, feia antinazisme amb humor i crítica extrema.
S'acaba!
No entenc que es pugui utilitzar l'adjectiu generacional de manera despectiva.
Menys quan es fa amb la generació del present d'aquell moment.
Per tant, que "I Love LA" gasti humor centennial, ho veig com gran virtut.
Més encara, quan aquesta ironia surt de l'autoconsciència, molt Z, de ser irritant.
Menys quan es fa amb la generació del present d'aquell moment.
Per tant, que "I Love LA" gasti humor centennial, ho veig com gran virtut.
Més encara, quan aquesta ironia surt de l'autoconsciència, molt Z, de ser irritant.
January 8, 2026 at 8:02 PM
No entenc que es pugui utilitzar l'adjectiu generacional de manera despectiva.
Menys quan es fa amb la generació del present d'aquell moment.
Per tant, que "I Love LA" gasti humor centennial, ho veig com gran virtut.
Més encara, quan aquesta ironia surt de l'autoconsciència, molt Z, de ser irritant.
Menys quan es fa amb la generació del present d'aquell moment.
Per tant, que "I Love LA" gasti humor centennial, ho veig com gran virtut.
Més encara, quan aquesta ironia surt de l'autoconsciència, molt Z, de ser irritant.
Des del títol apuntant a la hipocresia, "Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra", l'assaig d'Omar El Akkad és clatellot ben donat i argumentat a la consciència ètica i moral del benpensant d'esquerres occidental.
Sorgit del genocidi de Gaza és aplicable a tota la geopolítica "postcolonial"
Sorgit del genocidi de Gaza és aplicable a tota la geopolítica "postcolonial"
January 8, 2026 at 9:47 AM
Des del títol apuntant a la hipocresia, "Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra", l'assaig d'Omar El Akkad és clatellot ben donat i argumentat a la consciència ètica i moral del benpensant d'esquerres occidental.
Sorgit del genocidi de Gaza és aplicable a tota la geopolítica "postcolonial"
Sorgit del genocidi de Gaza és aplicable a tota la geopolítica "postcolonial"
Faltaria el concepte del FIFE cinèfil.
Quin seria? CineFIFE?
És que m'he sentit una mica així admirant "Mr. Scorsese", la sèrie sobre la vida i obra del director que, realment, repassa vida i obra perquè entra prou en el terreny personal.
La dire, Rebecca Miller, no s'està d'exposar-li prous ombres.
Quin seria? CineFIFE?
És que m'he sentit una mica així admirant "Mr. Scorsese", la sèrie sobre la vida i obra del director que, realment, repassa vida i obra perquè entra prou en el terreny personal.
La dire, Rebecca Miller, no s'està d'exposar-li prous ombres.
January 7, 2026 at 7:53 PM
Faltaria el concepte del FIFE cinèfil.
Quin seria? CineFIFE?
És que m'he sentit una mica així admirant "Mr. Scorsese", la sèrie sobre la vida i obra del director que, realment, repassa vida i obra perquè entra prou en el terreny personal.
La dire, Rebecca Miller, no s'està d'exposar-li prous ombres.
Quin seria? CineFIFE?
És que m'he sentit una mica així admirant "Mr. Scorsese", la sèrie sobre la vida i obra del director que, realment, repassa vida i obra perquè entra prou en el terreny personal.
La dire, Rebecca Miller, no s'està d'exposar-li prous ombres.
La pel·li romanesa "Kontinental’25" de Radu Jude té una de les grans protagonistes del temps actual:
Funcionària que ha d'executar un desnonament de conseqüències tràgiques.
La llei t'exculpa, el sistema està encantat, però tu et sents culpable.
D'aquí converses llargues, repetitives (obsessives).
🔝
Funcionària que ha d'executar un desnonament de conseqüències tràgiques.
La llei t'exculpa, el sistema està encantat, però tu et sents culpable.
D'aquí converses llargues, repetitives (obsessives).
🔝
January 6, 2026 at 8:03 PM
La pel·li romanesa "Kontinental’25" de Radu Jude té una de les grans protagonistes del temps actual:
Funcionària que ha d'executar un desnonament de conseqüències tràgiques.
La llei t'exculpa, el sistema està encantat, però tu et sents culpable.
D'aquí converses llargues, repetitives (obsessives).
🔝
Funcionària que ha d'executar un desnonament de conseqüències tràgiques.
La llei t'exculpa, el sistema està encantat, però tu et sents culpable.
D'aquí converses llargues, repetitives (obsessives).
🔝
Nacho Vigalondo a "Superstar" extreu del grotesc, compassió; de la ridiculització de turba, humanitat i de l'explícit, elemental i xaró, profunditat emocional, en una sèrie de contingut i forma "pop autoral". Cada capítol és un personatge i brillen els que fan García-Jonsson, de la Rosa o Villagrán.
January 6, 2026 at 8:24 AM
Nacho Vigalondo a "Superstar" extreu del grotesc, compassió; de la ridiculització de turba, humanitat i de l'explícit, elemental i xaró, profunditat emocional, en una sèrie de contingut i forma "pop autoral". Cada capítol és un personatge i brillen els que fan García-Jonsson, de la Rosa o Villagrán.
L'expo "Rodoreda, un bosc" enretira el brancam de l'obra de la novel·lista per mostrar la seva foscor, allò cruel, macabra i sinistre que conté, l'essència de l'època i les experiències que va viure i que la van engolir.
Crèiem haver-ho superat, però potser ara tornem a la seva boscúria tenebrosa.
Crèiem haver-ho superat, però potser ara tornem a la seva boscúria tenebrosa.
January 5, 2026 at 2:08 PM
L'expo "Rodoreda, un bosc" enretira el brancam de l'obra de la novel·lista per mostrar la seva foscor, allò cruel, macabra i sinistre que conté, l'essència de l'època i les experiències que va viure i que la van engolir.
Crèiem haver-ho superat, però potser ara tornem a la seva boscúria tenebrosa.
Crèiem haver-ho superat, però potser ara tornem a la seva boscúria tenebrosa.
"Big Boys" és una sèrie actual més que mostra que un altre hetero és possible.
És cert que el catalitzador d'això és l'amic gai, alhora, que el que es problematitza és heterosexualitat, no l'homosexualitat.
Tot amb un humor i una emoció que es toquen de molt a prop en relacions amor, amistat i dols.
És cert que el catalitzador d'això és l'amic gai, alhora, que el que es problematitza és heterosexualitat, no l'homosexualitat.
Tot amb un humor i una emoció que es toquen de molt a prop en relacions amor, amistat i dols.
January 4, 2026 at 7:25 PM
"Big Boys" és una sèrie actual més que mostra que un altre hetero és possible.
És cert que el catalitzador d'això és l'amic gai, alhora, que el que es problematitza és heterosexualitat, no l'homosexualitat.
Tot amb un humor i una emoció que es toquen de molt a prop en relacions amor, amistat i dols.
És cert que el catalitzador d'això és l'amic gai, alhora, que el que es problematitza és heterosexualitat, no l'homosexualitat.
Tot amb un humor i una emoció que es toquen de molt a prop en relacions amor, amistat i dols.
Després de 30 anys, el text de "Germans de sang" pot tenir un regust d'antic com segons quin llibret operístic.
Però, com passa en òperes clàssiques, si te'l reinterpreta un equip en estat de gràcia com A. Peya, Gallén, Anglès i el duet Bernadí & Salazar, te l'empasses com un artefacte ben actual.
Però, com passa en òperes clàssiques, si te'l reinterpreta un equip en estat de gràcia com A. Peya, Gallén, Anglès i el duet Bernadí & Salazar, te l'empasses com un artefacte ben actual.
January 4, 2026 at 2:18 PM
Després de 30 anys, el text de "Germans de sang" pot tenir un regust d'antic com segons quin llibret operístic.
Però, com passa en òperes clàssiques, si te'l reinterpreta un equip en estat de gràcia com A. Peya, Gallén, Anglès i el duet Bernadí & Salazar, te l'empasses com un artefacte ben actual.
Però, com passa en òperes clàssiques, si te'l reinterpreta un equip en estat de gràcia com A. Peya, Gallén, Anglès i el duet Bernadí & Salazar, te l'empasses com un artefacte ben actual.
"Poquita fe" és comediot, tan majúscul com humil.
D'aquí la gràcia d'aquesta parella de sonsos de vida anodina i els secundaris que ens representen.
Rius amb el retrat costumista de la classe treballadora:
Crisi de l'habitatge, generacions precaritzant-se, seguidors analfabets de feixistes.
D'aquí la gràcia d'aquesta parella de sonsos de vida anodina i els secundaris que ens representen.
Rius amb el retrat costumista de la classe treballadora:
Crisi de l'habitatge, generacions precaritzant-se, seguidors analfabets de feixistes.
January 2, 2026 at 3:17 PM
"Poquita fe" és comediot, tan majúscul com humil.
D'aquí la gràcia d'aquesta parella de sonsos de vida anodina i els secundaris que ens representen.
Rius amb el retrat costumista de la classe treballadora:
Crisi de l'habitatge, generacions precaritzant-se, seguidors analfabets de feixistes.
D'aquí la gràcia d'aquesta parella de sonsos de vida anodina i els secundaris que ens representen.
Rius amb el retrat costumista de la classe treballadora:
Crisi de l'habitatge, generacions precaritzant-se, seguidors analfabets de feixistes.
Fins a quin any haurem de suportar la repetitiva, tòpica i estúpida pregunta de fins a quin dia s'ha desitjar bon any?
No se t'acudeix res millor?
Doncs, calla!
Prou!
No se t'acudeix res millor?
Doncs, calla!
Prou!
January 2, 2026 at 3:03 PM
Fins a quin any haurem de suportar la repetitiva, tòpica i estúpida pregunta de fins a quin dia s'ha desitjar bon any?
No se t'acudeix res millor?
Doncs, calla!
Prou!
No se t'acudeix res millor?
Doncs, calla!
Prou!
"The New Yorker at 100" és un documental més convencional impossible, però mostra interioritats de la cúspide del periodisme literari, d'investigació, d'assaig i crítica cultural.
Les excentricitats centenàries que tossudament conserva i la rigorosissíma verificació de dades t'admiren infinitament.
Les excentricitats centenàries que tossudament conserva i la rigorosissíma verificació de dades t'admiren infinitament.
December 31, 2025 at 7:28 AM
"The New Yorker at 100" és un documental més convencional impossible, però mostra interioritats de la cúspide del periodisme literari, d'investigació, d'assaig i crítica cultural.
Les excentricitats centenàries que tossudament conserva i la rigorosissíma verificació de dades t'admiren infinitament.
Les excentricitats centenàries que tossudament conserva i la rigorosissíma verificació de dades t'admiren infinitament.