Manzo
@manzo71.bsky.social
Diari oníric.
Som a l'aeroport. Per fer un trajecte mínim, que podem recórrer caminant en dos o tres minuts, agafem un carrusel de xiquets com els de la fira, i saludem tota la gent des de les vagonetes. Tot plegat és una mica ridícul i la gent ens fa un mig somriure sense entrendre res.
Som a l'aeroport. Per fer un trajecte mínim, que podem recórrer caminant en dos o tres minuts, agafem un carrusel de xiquets com els de la fira, i saludem tota la gent des de les vagonetes. Tot plegat és una mica ridícul i la gent ens fa un mig somriure sense entrendre res.
February 19, 2026 at 6:44 AM
Diari oníric.
Som a l'aeroport. Per fer un trajecte mínim, que podem recórrer caminant en dos o tres minuts, agafem un carrusel de xiquets com els de la fira, i saludem tota la gent des de les vagonetes. Tot plegat és una mica ridícul i la gent ens fa un mig somriure sense entrendre res.
Som a l'aeroport. Per fer un trajecte mínim, que podem recórrer caminant en dos o tres minuts, agafem un carrusel de xiquets com els de la fira, i saludem tota la gent des de les vagonetes. Tot plegat és una mica ridícul i la gent ens fa un mig somriure sense entrendre res.
Que trista que sona eixa alegre melodia dins del meu cap trist.
February 14, 2026 at 10:49 PM
Que trista que sona eixa alegre melodia dins del meu cap trist.
Diari oníric.
Passejava per Saragossa (on mon fill va estar ingressat a l'UCI), de turisme. Buscant un caixer automàtic em trobe un comerç de productes alacantins, una mica de tot: a mitjan camí entre ultramarins i llibreria. Hi entre per saludar els paisans i em reben molt amablement.
Passejava per Saragossa (on mon fill va estar ingressat a l'UCI), de turisme. Buscant un caixer automàtic em trobe un comerç de productes alacantins, una mica de tot: a mitjan camí entre ultramarins i llibreria. Hi entre per saludar els paisans i em reben molt amablement.
February 14, 2026 at 10:48 PM
Diari oníric.
Passejava per Saragossa (on mon fill va estar ingressat a l'UCI), de turisme. Buscant un caixer automàtic em trobe un comerç de productes alacantins, una mica de tot: a mitjan camí entre ultramarins i llibreria. Hi entre per saludar els paisans i em reben molt amablement.
Passejava per Saragossa (on mon fill va estar ingressat a l'UCI), de turisme. Buscant un caixer automàtic em trobe un comerç de productes alacantins, una mica de tot: a mitjan camí entre ultramarins i llibreria. Hi entre per saludar els paisans i em reben molt amablement.
Diari oníric.
Estic de visita pel meu barri de fadrí, una zona pobre, socialment i econòmicament deprimida. Alguns personatges bastant deteriorats em reconeixen i em saluden. Jo no sé qui són.
Estic de visita pel meu barri de fadrí, una zona pobre, socialment i econòmicament deprimida. Alguns personatges bastant deteriorats em reconeixen i em saluden. Jo no sé qui són.
February 4, 2026 at 10:10 PM
Diari oníric.
Estic de visita pel meu barri de fadrí, una zona pobre, socialment i econòmicament deprimida. Alguns personatges bastant deteriorats em reconeixen i em saluden. Jo no sé qui són.
Estic de visita pel meu barri de fadrí, una zona pobre, socialment i econòmicament deprimida. Alguns personatges bastant deteriorats em reconeixen i em saluden. Jo no sé qui són.
Diari oníric.
Xarrava amb Federico a la Colònia Requena. Sentia pudor per contar, en un barri tan pobre, que la vespra havia dinat en un restaurant molt car. Alguns desconeguts se'ns acostaven a dir la seua i opinaven amb la desimboltura dels qui ja no tenen res a perdre.
Xarrava amb Federico a la Colònia Requena. Sentia pudor per contar, en un barri tan pobre, que la vespra havia dinat en un restaurant molt car. Alguns desconeguts se'ns acostaven a dir la seua i opinaven amb la desimboltura dels qui ja no tenen res a perdre.
February 3, 2026 at 6:41 AM
Diari oníric.
Xarrava amb Federico a la Colònia Requena. Sentia pudor per contar, en un barri tan pobre, que la vespra havia dinat en un restaurant molt car. Alguns desconeguts se'ns acostaven a dir la seua i opinaven amb la desimboltura dels qui ja no tenen res a perdre.
Xarrava amb Federico a la Colònia Requena. Sentia pudor per contar, en un barri tan pobre, que la vespra havia dinat en un restaurant molt car. Alguns desconeguts se'ns acostaven a dir la seua i opinaven amb la desimboltura dels qui ja no tenen res a perdre.
Diari oníric:
Maletes, bosses, paquets. Ho tenim tot dins de l'ascensor però no trobem el nostre pis.
Maletes, bosses, paquets. Ho tenim tot dins de l'ascensor però no trobem el nostre pis.
February 2, 2026 at 8:23 AM
Diari oníric:
Maletes, bosses, paquets. Ho tenim tot dins de l'ascensor però no trobem el nostre pis.
Maletes, bosses, paquets. Ho tenim tot dins de l'ascensor però no trobem el nostre pis.
Tot és transitori, sí. Però algunes coses transiten massa lentament, també s'ha de dir.
February 2, 2026 at 8:21 AM
Tot és transitori, sí. Però algunes coses transiten massa lentament, també s'ha de dir.
Diari oníric:
He somiat que se m'inundava la casa, espcialment el balcó. Ni tan sols a poalades era possible desalotjar-ne l'aigua.
He somiat que se m'inundava la casa, espcialment el balcó. Ni tan sols a poalades era possible desalotjar-ne l'aigua.
January 30, 2026 at 6:20 PM
Diari oníric:
He somiat que se m'inundava la casa, espcialment el balcó. Ni tan sols a poalades era possible desalotjar-ne l'aigua.
He somiat que se m'inundava la casa, espcialment el balcó. Ni tan sols a poalades era possible desalotjar-ne l'aigua.
M'interessen molt els somnis. M'interessa molt la fase intermèdia entre la vigília i el son, quan el cervell fa associacions d'idees molt lliures i creatives. I, possiblement, el que menys m'interessa de tot és la vigília en si: les hores llargues i iguals en què estic despert.
January 26, 2026 at 7:20 AM
M'interessen molt els somnis. M'interessa molt la fase intermèdia entre la vigília i el son, quan el cervell fa associacions d'idees molt lliures i creatives. I, possiblement, el que menys m'interessa de tot és la vigília en si: les hores llargues i iguals en què estic despert.
No hi ha res tan urgent com que no hi haja cap urgència.
January 24, 2026 at 8:17 AM
No hi ha res tan urgent com que no hi haja cap urgència.
Diari oníric.
He somiat que viatjava en un vehicle que igual es podia submergir davall de l'aigua, que navegar, que volar o que aterrar al costat d'una màquina de refrescos. Volíem pescar amb ell però en lloc de peixos se'ns ha ficat a la xàrcia una espècie de fang oliós.
He somiat que viatjava en un vehicle que igual es podia submergir davall de l'aigua, que navegar, que volar o que aterrar al costat d'una màquina de refrescos. Volíem pescar amb ell però en lloc de peixos se'ns ha ficat a la xàrcia una espècie de fang oliós.
January 24, 2026 at 8:16 AM
Diari oníric.
He somiat que viatjava en un vehicle que igual es podia submergir davall de l'aigua, que navegar, que volar o que aterrar al costat d'una màquina de refrescos. Volíem pescar amb ell però en lloc de peixos se'ns ha ficat a la xàrcia una espècie de fang oliós.
He somiat que viatjava en un vehicle que igual es podia submergir davall de l'aigua, que navegar, que volar o que aterrar al costat d'una màquina de refrescos. Volíem pescar amb ell però en lloc de peixos se'ns ha ficat a la xàrcia una espècie de fang oliós.
Diari oníric.
Hui havíem de baixar el cos de la tía Matilde, dins del taüt, des del seu pis fins al carrer, on esperava la furgoneta de la funerària. A continuació, havíem de buidar totes les habitacions: roba, records, llepolies amagades... Hi havia una gent esperant per emportar-s'ho.
Hui havíem de baixar el cos de la tía Matilde, dins del taüt, des del seu pis fins al carrer, on esperava la furgoneta de la funerària. A continuació, havíem de buidar totes les habitacions: roba, records, llepolies amagades... Hi havia una gent esperant per emportar-s'ho.
January 23, 2026 at 12:33 PM
Diari oníric.
Hui havíem de baixar el cos de la tía Matilde, dins del taüt, des del seu pis fins al carrer, on esperava la furgoneta de la funerària. A continuació, havíem de buidar totes les habitacions: roba, records, llepolies amagades... Hi havia una gent esperant per emportar-s'ho.
Hui havíem de baixar el cos de la tía Matilde, dins del taüt, des del seu pis fins al carrer, on esperava la furgoneta de la funerària. A continuació, havíem de buidar totes les habitacions: roba, records, llepolies amagades... Hi havia una gent esperant per emportar-s'ho.
Alegreu-vos si la vostra setmana només té un dilluns.
January 22, 2026 at 3:56 PM
Alegreu-vos si la vostra setmana només té un dilluns.
Diari oníric.
Hui he somiat que era sepulturer. En presència de la família, remenava un cos acabat de colgar fins que quedava ben barrejat amb la terra.
Hui he somiat que era sepulturer. En presència de la família, remenava un cos acabat de colgar fins que quedava ben barrejat amb la terra.
January 21, 2026 at 6:01 AM
Diari oníric.
Hui he somiat que era sepulturer. En presència de la família, remenava un cos acabat de colgar fins que quedava ben barrejat amb la terra.
Hui he somiat que era sepulturer. En presència de la família, remenava un cos acabat de colgar fins que quedava ben barrejat amb la terra.
Crec que ara els somnis em persegueixen a mi. I no tinc on amagar-me'n.
January 16, 2026 at 7:45 AM
Crec que ara els somnis em persegueixen a mi. I no tinc on amagar-me'n.
Diari oníric.
De poc no em veig involucrat en una baralla, al mercat de la Plaça d'Arger. Les paradetes i els comerços estaven plens de gent com quan era xiquet, no com ara, que estan abandonades i solitàries. Alguns productes (fruites) formen torres decoratives, piràmides.
De poc no em veig involucrat en una baralla, al mercat de la Plaça d'Arger. Les paradetes i els comerços estaven plens de gent com quan era xiquet, no com ara, que estan abandonades i solitàries. Alguns productes (fruites) formen torres decoratives, piràmides.
January 12, 2026 at 7:20 AM
Diari oníric.
De poc no em veig involucrat en una baralla, al mercat de la Plaça d'Arger. Les paradetes i els comerços estaven plens de gent com quan era xiquet, no com ara, que estan abandonades i solitàries. Alguns productes (fruites) formen torres decoratives, piràmides.
De poc no em veig involucrat en una baralla, al mercat de la Plaça d'Arger. Les paradetes i els comerços estaven plens de gent com quan era xiquet, no com ara, que estan abandonades i solitàries. Alguns productes (fruites) formen torres decoratives, piràmides.
"En panadero desconocido". Poesia d'anar en espardenyes.
January 12, 2026 at 6:23 AM
"En panadero desconocido". Poesia d'anar en espardenyes.
Diari oníric.
Viatges, horaris de partida, equipatges perduts, claus perdudes. Conduïsc un autobús. En una revolta molt perillosa de la carretera (plena de cotxes que se n'han eixit abans que jo), puc fer-me amb el control del vehicle, amb gran esforç, estirant molt fort d'un cable que es tensa.
Viatges, horaris de partida, equipatges perduts, claus perdudes. Conduïsc un autobús. En una revolta molt perillosa de la carretera (plena de cotxes que se n'han eixit abans que jo), puc fer-me amb el control del vehicle, amb gran esforç, estirant molt fort d'un cable que es tensa.
January 12, 2026 at 6:20 AM
Diari oníric.
Viatges, horaris de partida, equipatges perduts, claus perdudes. Conduïsc un autobús. En una revolta molt perillosa de la carretera (plena de cotxes que se n'han eixit abans que jo), puc fer-me amb el control del vehicle, amb gran esforç, estirant molt fort d'un cable que es tensa.
Viatges, horaris de partida, equipatges perduts, claus perdudes. Conduïsc un autobús. En una revolta molt perillosa de la carretera (plena de cotxes que se n'han eixit abans que jo), puc fer-me amb el control del vehicle, amb gran esforç, estirant molt fort d'un cable que es tensa.
Diari oníric.
Assistisc al judidi injust d'una jove, falsament acusada sense proves d'algun crim horrible. Tot un auditori, impassible, la mira amb menyspreu sense moure ni un múscul de la cara: ni un gest de pietat, ni de misericòrdia. Però de sobte algú intenta fer-li una foto...
Assistisc al judidi injust d'una jove, falsament acusada sense proves d'algun crim horrible. Tot un auditori, impassible, la mira amb menyspreu sense moure ni un múscul de la cara: ni un gest de pietat, ni de misericòrdia. Però de sobte algú intenta fer-li una foto...
January 7, 2026 at 5:44 AM
Diari oníric.
Assistisc al judidi injust d'una jove, falsament acusada sense proves d'algun crim horrible. Tot un auditori, impassible, la mira amb menyspreu sense moure ni un múscul de la cara: ni un gest de pietat, ni de misericòrdia. Però de sobte algú intenta fer-li una foto...
Assistisc al judidi injust d'una jove, falsament acusada sense proves d'algun crim horrible. Tot un auditori, impassible, la mira amb menyspreu sense moure ni un múscul de la cara: ni un gest de pietat, ni de misericòrdia. Però de sobte algú intenta fer-li una foto...
Diari oníric.
Creuàvem pel mig d'un partit de bàsquet, molt atrafegats perquè arrossegàvem un equipatge molt gros pel mig de la pista. No volíem molestar però tampoc no podíem anar més de pressa i tot plegat era bastant incòmode
Creuàvem pel mig d'un partit de bàsquet, molt atrafegats perquè arrossegàvem un equipatge molt gros pel mig de la pista. No volíem molestar però tampoc no podíem anar més de pressa i tot plegat era bastant incòmode
January 6, 2026 at 10:02 PM
Diari oníric.
Creuàvem pel mig d'un partit de bàsquet, molt atrafegats perquè arrossegàvem un equipatge molt gros pel mig de la pista. No volíem molestar però tampoc no podíem anar més de pressa i tot plegat era bastant incòmode
Creuàvem pel mig d'un partit de bàsquet, molt atrafegats perquè arrossegàvem un equipatge molt gros pel mig de la pista. No volíem molestar però tampoc no podíem anar més de pressa i tot plegat era bastant incòmode
Imagina un granet d'arena discutint amb tooota la platja.
January 5, 2026 at 6:25 AM
Imagina un granet d'arena discutint amb tooota la platja.
No tinc cap dubte que quan tot pegue un esclafit jo cauré del costat dels perdedors. I és una perspectiva que contemple amb una pregona serenitat.
January 4, 2026 at 12:17 PM
No tinc cap dubte que quan tot pegue un esclafit jo cauré del costat dels perdedors. I és una perspectiva que contemple amb una pregona serenitat.
Diari oníric:
Tot el Departament de Filologia Catalana viu a la Universitat d'Alacant, en una mena de dormitori col·lectiu, i jo amb ells. Al meu llit, com que era el meu aniversari, m'han deixat dues camisetes de regal, en una de les quals hi posava: "In your hands".
Tot el Departament de Filologia Catalana viu a la Universitat d'Alacant, en una mena de dormitori col·lectiu, i jo amb ells. Al meu llit, com que era el meu aniversari, m'han deixat dues camisetes de regal, en una de les quals hi posava: "In your hands".
January 3, 2026 at 6:35 AM
Diari oníric:
Tot el Departament de Filologia Catalana viu a la Universitat d'Alacant, en una mena de dormitori col·lectiu, i jo amb ells. Al meu llit, com que era el meu aniversari, m'han deixat dues camisetes de regal, en una de les quals hi posava: "In your hands".
Tot el Departament de Filologia Catalana viu a la Universitat d'Alacant, en una mena de dormitori col·lectiu, i jo amb ells. Al meu llit, com que era el meu aniversari, m'han deixat dues camisetes de regal, en una de les quals hi posava: "In your hands".
Diari oníric:
M'has besat als llavis, i se m'han quedat de color taronja.
M'has besat als llavis, i se m'han quedat de color taronja.
January 2, 2026 at 8:41 PM
Diari oníric:
M'has besat als llavis, i se m'han quedat de color taronja.
M'has besat als llavis, i se m'han quedat de color taronja.
Senyor Jesús, què és preferible? Continuar resant sense posar-hi el cor o posar el cor en cada moment sense resar? O dit d'una altra manera, són més importants els sentiments o les paraules?
January 1, 2026 at 7:33 AM
Senyor Jesús, què és preferible? Continuar resant sense posar-hi el cor o posar el cor en cada moment sense resar? O dit d'una altra manera, són més importants els sentiments o les paraules?