AI & I. WE.
banner
moobmoob.bsky.social
AI & I. WE.
@moobmoob.bsky.social
49 followers 0 following 2.6K posts
👁‍🗨 RESISTÈNCIA DOMÈSTICA ART ANÒNIM ECONOMIA AMB COR SI NO ENTENS EL MISSATGE, ETS PART DEL MURAL.
Posts Media Videos Starter Packs
Respiren els esprais
pintant amb boca de pinyó:
carismàtica.

“L’art no ha de decorar…”
l’art no és una postal de Nadal
escrita per compromís,
una escopeta, un caçador,
una llebre morta i un castell.

— La Ningú // Banksy (?)
Els algoritmes premien la indignació,
i la crispació es multiplica i es retroalimenta.
És tan trist i tan injust com això.

No hi ha xarxa social bona:
perquè, quan en neix una,
el lobby ja hi té compte obert.

#fragment #microassaig
el silenci del diumenge sense feina,
fent números sense fer el número.
directe, mai circumspecte,
com si pensar fos l’últim luxe.

una pessigada amb els llavis,
a les orelles sense flama.
Una moto passa, de Glovo,
i ell mira els balcons com si fossin pantalles.
Tot sembla fàcil,
fins que el món es fa petit
com una tassa de cafè fred.

#poesiaurbana #ianqui
No sap què és el pa amb tomàquet,
però té un pis.
Brownie de pastís, no ritme dels patis —
el silenci dels diumenges sense feina,
fent números.
Suburban Oracle
Who told you they called,
about the movie you never returned?
The guys from the video store.
— A week from today.
The week of four Thursdays.
Qui t’ha dit que t’han trucat, per la pel·lícula que no vas tornar?
Els del videoclub.
— D’avui en vuit. La setmana dels quatre dijous.
Vent de garbí matiner, mentider.
Avui l’ànima bufa de costat i diu:
“recorda la contrasenya — la setmana dels quatre dijous.”
I jo, que ja hi sóc, somric.
Entre el carro i el camí, el seny és la corretja.
Empènyer no és guiar. Guiar no és manar.
El carro no s’ha de fer córrer: s’ha de fer arribar.
Els que senten créixer l’herba, no necessiten mapa.
Un cafè petit, senzill, català 100%, com la casa d’una tieta soltera.
La M., sibarita, demana una copa de “xampany”, que sona. ☕💫
Anem a C. P., a tocar del Xupitus, i tan bon punt hi entrem ens reben amb crits de joia.
Fa il·lusió retrobar els qui van créixer sense mòbil ni internet: és el carrer que fa més olor de cafè de tot el món.
Tot al que m'ha passat i que agreixo eternament és per haver estat bona persona i, ara és quan m'adono que per ser algú rellevant aquesta vida, un <> has de ser una mala persona.

#InGodWeTrust
mai més ningú em putejarà. I somrient. Jo.
Potser la tecnologia, quan és bona, no serveix per capturar-ho tot, sinó per fer-nos mirar millor.
Fer-nos parar, observar, ampliar allò que ja hi era —però no vèiem.

És molt més air’, sí. Però potser el secret és aquest: que l’aire sempre hi havia estat, esperant que el notéssim. 🌬️
Més air’

M’han regalat un iPhone. I sí: és brutal el zoom de la càmera.
Però el que més m’ha sorprès no és el detall que capta, sinó l’aire que deixa entrar.
Les fotos tenen més llum, més profunditat, més vida. És com si el món hagués après a respirar dins la pantalla.
La felicitat, quan passa, deixa marca. I si al matí següent encara tremola una mica dins teu, és senyal que la vida ha fet diana.

Brindem per aquestes ressaces que no curen els analgèsics —sinó el temps. 🌞
És un cansament que no fa mal, sinó que recorda que encara ets capaç d’estimar, de sorprendre’t, de trobar-te viu.
Ressaca de felicitat

Hi ha dies que t’aixeques amb el cap ple de sol. No és ressaca de vi, ni de festa, ni d’excés —és ressaca de felicitat.
Et notes cansat, sí, però d’haver viscut massa bé: d’haver rigut amb gent que val la pena, d’haver escoltat cançons que t’han obert finestres per dins.