«morabatí»
Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII.
mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins»)
1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica.
Sinònims: «maravedí»
ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
«morabatí»
Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII.
mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins»)
1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica.
Sinònims: «maravedí»
ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV.
es·fe·ra, nom femení (plural «esferes»)
1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt.
2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera.
(1/2)
Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV.
es·fe·ra, nom femení (plural «esferes»)
1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt.
2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera.
(1/2)
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
«l'article vint-i-sis»
Etimologia: Poema satíric de Serafí Pitarra (s. XIX), versionat per Josep Maria de Sagarra en un avantprojecte de constitució republicana (1931), popularitzat en una cançó de La Trinca (1973).
(1/2)
«l'article vint-i-sis»
Etimologia: Poema satíric de Serafí Pitarra (s. XIX), versionat per Josep Maria de Sagarra en un avantprojecte de constitució republicana (1931), popularitzat en una cançó de La Trinca (1973).
(1/2)
L'obra, del notari valencià Joan Esteve, és un repertori d'equivalències valencià-llatí destinat a l'ensenyament del llatí.
Es tracta del primer diccionari de la història de la literatura catalana, altrament dita valenciana.
L'obra, del notari valencià Joan Esteve, és un repertori d'equivalències valencià-llatí destinat a l'ensenyament del llatí.
Es tracta del primer diccionari de la història de la literatura catalana, altrament dita valenciana.
«astracanada»
Etimologia: Del castellà 'astracanada'.
as·tra·ca·na·da, nom femení (plural «astracanades»)
1. Peça teatral còmica que frega el disbarat.
2. (per extensió) vulgaritat, ridiculesa
«astracanada»
Etimologia: Del castellà 'astracanada'.
as·tra·ca·na·da, nom femení (plural «astracanades»)
1. Peça teatral còmica que frega el disbarat.
2. (per extensió) vulgaritat, ridiculesa
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
Etimologia: Del prefix 'tris-' i 'octaedre'.
tri·soc·ta·e·dre, nom masculí (plural «trisoctaedres»)
1. Poliedre de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles.
Variants: «trisoctàedre»
Relacionats: «icositetraedre»
Etimologia: Del prefix 'tris-' i 'octaedre'.
tri·soc·ta·e·dre, nom masculí (plural «trisoctaedres»)
1. Poliedre de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles.
Variants: «trisoctàedre»
Relacionats: «icositetraedre»
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)