A la base hi ha també la idea de "claustre". Què vol dir avui? Qui el conforma? Què el mou? Com funciona? Com ajudem a fer que rutlli? Sense claustres que "rutllin" no hi ha model que valgui...

Sempre hi haurà un món entre model i les pràctiques. Però hi ha dos aspectes que em semblen clau: Comprensió i Complicitats. El 1r és imprescindible per tenir un llindar mínim comú (saber què i com), el 2n necessari per mantenir voluntats mínimament alineades (saber perquè i per qui).

Això de la creença en la "controlabilidad de los sistemas" em sembla clau quan parlem de les polítiques educatives. En general crec q obviem l'acumulació de capes que hi ha implicades en qualsevol voluntat de canvi i les inèrcies entre les que cal nedar.

Nada pasa sin acción u omisión de las personas implicadas. El miedo es una gran palanca pero solo tiene el efecto deseado si nos dejamos arrastrar. Cuanto antes se neutraliza, mas posibilidades. Sin excluir los efectos inesperados y la torpeza de unos y otros q también la hay... En fin. 😉

Si vis pacem para pacem.
Nada es inevitable (pero las inercias son las que son).
Cada gesto, cada decisión cuenta. La primera es no dar nada por perdido de antemano. Y la propia determinación abre caminos y grietas, que tendrán mas o menos recorrido pero son sin ninguna duda imprescindibles.

Castellà tb òbviament (Valle-Inclán) ... Llàstima q Tolkien o altres no els vaig sentir en VO...

Sempre m'ha agradat el timbre d'una veu que et llegeix (quan es fa de cor). Es crea una complicitat íntima bonica. I amb especial afecte les sonoritats de diferents parlars... l'italià (Piccoli vagabondi), mallorquí (Sr Summer de Suskind), gironí de Salt, Terres de l'Ebre, Valencià...

També recordo escoltar l'emoció amb què la nonna italiana m'explicava les històries de l'antic testament... Crec q en el fons ella tenia clar que lo "guai" era la èpica més enllà del rerefons religiós...

Jo recordo mon pare que em va gravar amb cassette la darrera meitat del Hobbit de Tolkien que no vam poder acabar... Com m'agradaria trobar-lo encara 😔

Rodari - Cuentos para jugar, Aventures d'en Cebeta, Piccoli vagabondi...
Poesia: Martí i Pol (poema de tot l'any)..., Joana Raspall (46 poemes i 2 contes)...
Italo Calvino (Marcovaldo, Baró rampant...)
Patrick Suskind ...

+1 a bastant tot.
I quan aquest aprenentatge de "saber repartir joc" entre els "què" i els "com" som capaços de fer-los en equip, enfortint un claustre compromès i amb projecte, això marca un salt de qualitat i multiplica les possibilitats que aquesta dinàmica enganxi a alumnes i famílies.

Pero mas irresponsable es contribuir cándidamente desde medios y gobiernos a contribuir a reforzar ese marco de "excepción". Estamos allanando el camino a los órdagos que vengan después...

En general no somos conscientes de lo que contribuimos por acción u omisión a poner en riesgo. 🤦 Me incluyo

Genial esa mirada... 👌

Si ens posem les piles ràpid... i ja tardem.

Quan ho vaig veure vaig pensar en el teu article dels "10 anys" i en com el perfil Musk forçaria una acceleració dels temps. La seva tesis és (crec) com més fort i més ràpid peguin menys capacitat de reacció i més insensibilització... Aquest afany tb pot ser la seva debilitat...

+1 Mentoria i comunitat de pràctiques poden ser bons instruments per acompanyar aquest procés.

I ex. dels cercles comparatius municipals o la "coevaluació" també poden ser interessant per posar focus en algún moment als resultats (a vegades oblidats, a vegades excessivament fixats en mètriques...)

I al respecto de las políticas de vivienda protegida también parece oportuno acompañarlo con esta otra aportación sobre algunos de sus problemas y límites lleiengel.cat/habitatge-pr...

Como apunta @bfuste.bsky.social este déficit endémico se va a agravar por la previsión de descalificación de suelo protegido lleiengel.cat/desqualifica...