Diuen que la llibertat consisteix no només en triar com viure, sinó també triar com morir. I també diuen que en els temps que corren els amors impossibles ja no són possibles.
No n'estic segur, suposo que en podríem parlar.
Diuen que la llibertat consisteix no només en triar com viure, sinó també triar com morir. I també diuen que en els temps que corren els amors impossibles ja no són possibles.
No n'estic segur, suposo que en podríem parlar.
En la línia dels millors Auster's. Amb absències que ho omplen tot, amb secundaris lluminosos i amb un final que és un principi.
Se'm fa difícil pensar que no em tornaré a llegir mai "l'últim de l'Auster".
En la línia dels millors Auster's. Amb absències que ho omplen tot, amb secundaris lluminosos i amb un final que és un principi.
Se'm fa difícil pensar que no em tornaré a llegir mai "l'últim de l'Auster".
Una novel·la que va i torna per camins complementaris, que aporta una mirada valenta i pertorbadora a les relacions asimètriques, si més no pel que fa a l'edat.
Meció apart per la imatge de portada de Lee Wagstaff.
Una novel·la que va i torna per camins complementaris, que aporta una mirada valenta i pertorbadora a les relacions asimètriques, si més no pel que fa a l'edat.
Meció apart per la imatge de portada de Lee Wagstaff.
Un relat que remou profundament, que ens ensenya l'abisme on podem caure i l'ésser que en pot sortir.
Un relat que remou profundament, que ens ensenya l'abisme on podem caure i l'ésser que en pot sortir.
No estic segur si és una qüestió generacional o geogràfica, però les històries d'en Pep Puig sempre em són properes i confesso que tinc el vici de buscar-me, sense trobar-me, en els seus adolescents tímids, insegurs i valents.
No estic segur si és una qüestió generacional o geogràfica, però les històries d'en Pep Puig sempre em són properes i confesso que tinc el vici de buscar-me, sense trobar-me, en els seus adolescents tímids, insegurs i valents.