FundacióIsaac AsimovTraducció d'Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: març de 2023Edició: Rústega amb solapes336 pàgines La Fundació ja no passa desapercebuda als confins de la Galàxia. L’Imperi acumula tal poder que no és capaç de controlar-ho tot però encara hi imposa la seva hegemonia. Tanmateix, el futur predit per Hari Seldon es veu amenaçat per personatges que destaquen de formes molt singulars i que podrien canviar el curs de les previsions del científic. Alhora, la Fundació haurà de lluitar contra els reptes propis de qualsevol civilització que creix i s’expandeix: la lluita contra la corrupció, l’acumulació de poder i la cerca de la subjugació dels altres. La sèrie de la Fundació és una obra mestra icònica d’Asimov. Ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor obra de ciència-ficció de la història i va guanyar per aquest fet el premi Hugo l’any 1965. _______________________________ Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de 100 obres de ficció publicades.

Houston, Houston, ens rebeu?Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció d'Ernest RieraIl·lustració de Ricard EfaPublicació: 23 de setembre de 2024Edició: rústega amb solapes144 pàgsAlice B. Sheldon va ser l’única que va mostrar alhora aquest poder d’invenció, una consciència de gènere i justícia, i un sentit tràgic de la vida. Tres astronautes viatgen a bord de la Sunbird quan una tempesta solar malmet el casc i els llança a la foscor de l'espai. Són rescatats per la Glòria, una nau espacial pilotada per un grup de dones astronautes. A bord, són informats que es troben, aproximadament, tres-cents anys en el futur.A poc a poc ens assabentem que la Terra va patir un cataclisme global devastador; una plaga que va arrasar la població masculina i la va reduir a zero en pocs anys. El nou món, format únicament per dones, es reprodueix mitjançant el clonatge. Sota una aparent pau, els tripulants de la Sunbird descobriran que potser no tenen lloc en aquesta nova societat. ______________________ Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d'històries que apel·len a l'empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l'ètica, l'ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l'Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.

Houston, Houston, ens rebeu?Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció d'Ernest RieraIl·lustració de Ricard EfaPublicació: 23 de setembre de 2024Edició: rústega amb solapes144 pàgsAlice B. Sheldon va ser l’única que va mostrar alhora aquest poder d’invenció, una consciència de gènere i justícia, i un sentit tràgic de la vida. Tres astronautes viatgen a bord de la Sunbird quan una tempesta solar malmet el casc i els llança a la foscor de l'espai. Són rescatats per la Glòria, una nau espacial pilotada per un grup de dones astronautes. A bord, són informats que es troben, aproximadament, tres-cents anys en el futur.A poc a poc ens assabentem que la Terra va patir un cataclisme global devastador; una plaga que va arrasar la població masculina i la va reduir a zero en pocs anys. El nou món, format únicament per dones, es reprodueix mitjançant el clonatge. Sota una aparent pau, els tripulants de la Sunbird descobriran que potser no tenen lloc en aquesta nova societat. ______________________ Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d'històries que apel·len a l'empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l'ètica, l'ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l'Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.

Encontre amb ramaArthur C. ClarkeTraducció d'Elena OrdeigIl·lustració de MiriampersandPublicació: Maig 2023Edició: Rústega amb solapes291 pàgines L’any 2130, es detecta un misteriós asteroide creuant el sistema solar. L’objecte, batejat com a Rama, és un cilindre perfecte de més de cinquanta quilòmetres de llargada que es desplaça en línia recta a una velocitat vertiginosa. Els científics arriben a una conclusió: la humanitat es troba per primera vegada davant d’un senyal de vida extraterrestre intel·ligent. Però, qui són els ramans i què pretenen? Què amaga la seva tecnologia incomprensible? I, sobretot, què suposarà per a la humanitat l’encontre entre ambdues civilitzacions? Encontre amb Rama és un clàssic de la ciència-ficció signat per un dels millors autors de gènere de tots els temps. Guardonada amb els premis Hugo, Nebula, Locus, John W. Campbell i BSFA, aviat serà adaptada al cinema per Denis Villeneuve. _________ Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 - Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciencia-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i co-guionitzar pel llargmetratge de Stanley Kubrick.

La roda del celUrsula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: 2 de desembre de 2024Edició: Rústica amb solapes236 pàgines Vols comprar la capsa? Troba-la aquí. La capsa inclou: el llibre, el retrat d'Ursula K. Le Guin, dues postals, un punt de llibre i un enigma La roda celestial és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda de manera magistral els perills del poder absolut i la capacitat d'autodestrucció de l'ésser humà, alhora que es qüestiona la naturalesa de la mateixa realitat. En un futur distòpic en George Orr, un dibuixant de plànols que viu a Portland, pren drogues perquè pensa que els seus somnis alteren la realitat. Obligat per les autoritats, començarà teràpia amb el psiquiatra i investigador de somnis William Haber, que mirarà d’ajudar-lo encara que sembli inversemblant.Una de les novel·les més destacades i singulars d’Ursula K. Le Guin, una de les escriptores nord-americanes més reconegudes, amb milions de còpies venudes i traduïda a més de quaranta llengües. Aclamada per crítica i lectors, ha sigut guanyadora de moltíssims premis de ciència-ficció i també diversos premis a la seva trajectòria com a escriptora, com el dels National Book Awards._____________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

Hola! Hola, sóc la DunIA, la intel·ligència artificial feta a mà que escriu butlletins massa llargs i fa acudits que ningú em va demanar. Ja estem a Substack!

La roda del celUrsula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: 2 de desembre de 2024Edició: Rústega amb solapes236 pàgines La Capsa inclou: el retrat de l'Ursula K. Le Guin il·lustrat per Maria Picassó, dues postals, un adhesiu, un punt de llibre i un enigma La roda celestial és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda de manera magistral els perills del poder absolut i la capacitat d'autodestrucció de l'ésser humà, alhora que es qüestiona la naturalesa de la mateixa realitat. En un futur distòpic en George Orr, un dibuixant de plànols que viu a Portland, pren drogues perquè pensa que els seus somnis alteren la realitat. Obligat per les autoritats, començarà teràpia amb el psiquiatra i investigador de somnis William Haber, que mirarà d’ajudar-lo encara que sembli inversemblant.Una de les novel·les més destacades i singulars d’Ursula K. Le Guin, una de les escriptores nord-americanes més reconegudes, amb milions de còpies venudes i traduïda a més de quaranta llengües. Aclamada per crítica i lectors, ha sigut guanyadora de moltíssims premis de ciència-ficció i també diversos premis a la seva trajectòria com a escriptora, com el dels National Book Awards._____________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

La nit de l'esvàsticaKatharine BurdekinTraducció de Xavier CaixalIl·lustració de Marta MaldonadoPublicació: Març de 2023Edició: Rústica amb solapes320 pàgines «Hermann, penso destruir el vostre Imperi.» Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi. Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood i alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme. _________________________ Katharine Burdekin (Spondon, 1896 – Suffolk, 1963) va ser una escriptora britànica de ciència-ficció que plantejava mons alternatius des del feminisme. Després que la seva família li negués una educació superior, durant la Primera Guerra Mundial va treballar d’infermera. Als anys vint va encetar l’ofici d’escriure, i va produir nombroses novel·les, la més coneguda de les quals va ser The Rebel Passion (1929). El 1934 va començar a emprar el pseudònim Murray Constantine per expressar obertament el seu antifeixisme. Aquell mateix any va publicar Proud Man, un llibre futurista en què una persona hermafrodita critica els rols de gènere dels anys trenta. El 1937 va publicar la seva novel·la més important, La nit de l’esvàstica, una anàlisi de la figura masculina en el feixisme. Més endavant va continuar escrivint obres sobre la Segona Guerra Mundial i sobre la igualtat de gènere. La seva última obra, The End of This Day’s Business, es va publicar de manera pòstuma el 1989.

Elantris (Edició limitada)Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustració de Natalia VelardeEdició del desè aniversari Edició limitada amb sobrecobertaPublicació: 1 de setembre de 2025 Edició limitada amb sobrecoberta de doble cara.Una il·lustració a coberta, l'altra a sobrecoberta. La capsa conté:- El llibre en edició limitada, amb sobrecoberta- Un punt de llibre imprès a dues cares amb la il·lustració de les cobertes- Un punt de llibre imprès a dues cares amb un joc- Mapa DINA3- Mapa DINA5 imprès a dues cares- Bossa de tela serigrafiada amb el text "Jo també llegeixo Brandon Sanderson en català" i amb la silueta d'Elantris de fons La ciutat d'Elantris, poderosa i bella capital d'Arelon, havia estat anomenada «la ciutat dels déus», on es feia màgia en benefici de tots, però fa deu anys va caure en desgràcia. Ara només acull els nous morts en vida, postrats després d'una misteriosa i terrible transformació. Un matrimoni d'estat destinat a unir els dos regnes d'Arelon i Teod es frustra, ja que el nuvi, Raoden, el príncep d'Arelon, pateix inesperadament la Transformació i es converteix en un mort en vida obligat a refugiar-se a Elantris. La seva recent dona, la princesa Sarene de Teod, creient-lo mort, es veu obligada a incorporar-se a la vida d'Arelon i la seva nova capital Kae, on hi aporta un nou element: la novetat i, potser, el caos. Mentrestant, l'ambaixador i alt sacerdot d'un altre regne veí, l’imperi de Fjorden, farà servir la seva totpoderosa religió i la seva habilitat política per intentar dominar els regnes d'Arelon i Teod, amb el propòsit de sotmetre'ls. Elantris va ser el debut de Brandon Sanderson, la primera novel·la publicada del Cosmere, que va iniciar l’interès per l’univers que l’autor havia començat a construir. «El debut excepcional de Sanderson en la literatura fantàstica, complet per si mateix i lliure dels tòpics habituals del gènere, ofereix alguna cosa per a tothom: misteri, màgia, romanç, disputes polítiques, conflictes religiosos, lluites per la igualtat, escriptura nítida i personatges meravellosos i robusts.» Publishers Weekly ______ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

La ciutat d'Elantris, poderosa i bella capital d'Arelon…

Les editorials Duna i Mai Més comencen l'aventura de traduir Brandon Sanderson al català