dels petons humits que rellisquen uns llavis aixats per la manca d’amor..
del silenci que et fa tancar els ulls i somiar en un instant vora el mar, llunyà, preciós..
de l’heura arrapada al mur, com la pell que s’arrapa a la pell que no vol deixar anar..
de tu..
tot de tu..
soc..
L.
dels petons humits que rellisquen uns llavis aixats per la manca d’amor..
del silenci que et fa tancar els ulls i somiar en un instant vora el mar, llunyà, preciós..
de l’heura arrapada al mur, com la pell que s’arrapa a la pell que no vol deixar anar..
de tu..
tot de tu..
soc..
L.
la pell erma s’eriça al somiar(te) paraules que acotxen moments de foscor.. abraçar(te), des del terra ensorrat del meu últim infern, atapeït de desitjos que em fugen dels dits..
et penso i no hi ets..
no hi ets ni et conec..
però habites dins meu..
per sempre i com mai..
L.
la pell erma s’eriça al somiar(te) paraules que acotxen moments de foscor.. abraçar(te), des del terra ensorrat del meu últim infern, atapeït de desitjos que em fugen dels dits..
et penso i no hi ets..
no hi ets ni et conec..
però habites dins meu..
per sempre i com mai..
L.
incluso tus palabras..
te quise siempre, sin alcanzar rozarte, cuando alcanzarte era pedir permiso para besarte.. y entre los pliegues lentos de tus gemidos dulces quedé atrapado, tan detestable y solo que ni las almas rotas lograron verme la última grieta..
tu..
L.
incluso tus palabras..
te quise siempre, sin alcanzar rozarte, cuando alcanzarte era pedir permiso para besarte.. y entre los pliegues lentos de tus gemidos dulces quedé atrapado, tan detestable y solo que ni las almas rotas lograron verme la última grieta..
tu..
L.
quiet i calm, m’enfonso entre negres i blaus.. dins capvespres rogencs que m’arrenquen la pell eriçada entre mil tremolors.. o la por a submergir-me i tornar a respirar..
m’ofego i somric..
perquè sé que al mirar des del fons no voldré veure més aquest cel..
el meu..
mai més
L.
quiet i calm, m’enfonso entre negres i blaus.. dins capvespres rogencs que m’arrenquen la pell eriçada entre mil tremolors.. o la por a submergir-me i tornar a respirar..
m’ofego i somric..
perquè sé que al mirar des del fons no voldré veure més aquest cel..
el meu..
mai més
L.
el pozo nunca fue tan acogedor y amable..
quepo,
salto,
voy..
L.
el pozo nunca fue tan acogedor y amable..
quepo,
salto,
voy..
L.
i els minuts eterns, semblen res comparats amb la por a desxifrar-te per dins..
tot i res..
L.
i els minuts eterns, semblen res comparats amb la por a desxifrar-te per dins..
tot i res..
L.
simple i càlid escalf..
però res és suficientment immens..
bon vespre, cels 🧡🩵💙
simple i càlid escalf..
però res és suficientment immens..
bon vespre, cels 🧡🩵💙
faré un fons perdut i profund on em pugui amagar i capbussar per renèixer de nou..
un cop més..
cafè, si us plau
bon dia, cels 🩵
faré un fons perdut i profund on em pugui amagar i capbussar per renèixer de nou..
un cop més..
cafè, si us plau
bon dia, cels 🩵
bon dia, cels 🩵
bon dia, cels 🩵
i de sobte, descobreixo que només soc ossos i pell, una melodia trista i un paper fet pedaços que cauen darrera els meus peus..
una mena de supervivent en un planeta estrany, que no és el meu..
de vegades
L.
i de sobte, descobreixo que només soc ossos i pell, una melodia trista i un paper fet pedaços que cauen darrera els meus peus..
una mena de supervivent en un planeta estrany, que no és el meu..
de vegades
L.
que ens tornem a trobar i al mirar no ens deixem destorbar per les pors..
i si és cert que hem passat de la ment a la pell..?
cafè..?
bd 🖤
que ens tornem a trobar i al mirar no ens deixem destorbar per les pors..
i si és cert que hem passat de la ment a la pell..?
cafè..?
bd 🖤
potser si..
mai és tard per començar de zero..
ho sé
bn, cels 🩵
potser si..
mai és tard per començar de zero..
ho sé
bn, cels 🩵
el meu 🩵💙
el meu 🩵💙
Cadaqués i tardors.
bon dia, cels 🩵💙
Cadaqués i tardors.
bon dia, cels 🩵💙
dit queda
dit queda
però encara plou
cafè?
BD 🖤
però encara plou
cafè?
BD 🖤
bona nit, cels 🩵
bona nit, cels 🩵
bon dia, cels 🩵
bon dia, cels 🩵
una mena d’estratègia d’autoengany per a que la ferida resti oberta, però no sagni massa..
i l’esgotament és majúscul
i ara, el finde
xupi guai
una mena d’estratègia d’autoengany per a que la ferida resti oberta, però no sagni massa..
i l’esgotament és majúscul
i ara, el finde
xupi guai
tu allà i jo aqui..
i a més, ni ho saps
L.
tu allà i jo aqui..
i a més, ni ho saps
L.
cafè, si us plau
amb tu
L.
cafè, si us plau
amb tu
L.