Potser exagero. Actuo com un novel·lista caguerot que, explicant un personatge, el converteix en una espècie. Però el sentiment l'he tingut. Davant gent aparentment despreocupada, que viatja, que vesteix bé, que no aixeca la veu, sé que no soc del seu món i, a classe, m'ha tocat el paper d'intrús.

Som gent ociosa, viatjada, molt viatjada, amb un cert nivell cultural. També obedient, disposada més que a aprendre, a reafirmar. Bé, vist això, m'he sentit un intrús. Soc de classe baixa, gens viatjat i no tinc explicació de per què tinc aquest interès per afrontar coneixement que no em pertoca.

En la ment de l'antropòleg nosaltres érem un grup ètnic, però no ha plantejat seguir una observació participant. Ens ha fet aixecar la mà per reafirmar les seves expectatives que formem un grup compacte. Jo també he observat els meus companys de classe i he tret alguna conclusió.