O més aviat més gent que sap fer coses sense pensar? Ui que ja no sé què em dic...!

La referència a fragments inconnexos del francés, de frases que qualsevol belga o francès coneixeria...em fan pensar en les traduccions de Simenon: on el lector es perd entre les frases inacabades de l'investigador, je sais pas, un tronchon ci et là.

Tot és tomata o hi ha algun pimentó mutant per ahí pel mig? La creació no és mai perfecta

En lleidatà: Demà m'afaitarás, i Ja hi som pel tros.
Igual he ficat els peus a la galleda...!
Don't say wheat until it's in the sack.

No sé si a ella le gusta, o Delacroix la traiciona

A mi m'ha fet pensar en els Flinstones mil·lenaris

Bossa Nova a Barcelona

I en mots brillants de Michel Serres (que adapto aquí): el mètode que és mètode és l'èxode.
(He canviat modalitats, negacions i pre-posicions i s'entén tot)

Així que els primers mots dirien: el mètode que pot ser mètode no és el mètode

Seria horrorós i meravellós traduir TAO per MÈTODE, que significa més o menys "De camí / encaminat".

Perquè ens arrosseguem pel fang de la història sense entendre ni fava