Els dies de Nadal és quan hi ha més cobertura per sentir els morts. Són a tocar… “Parenostre del tió, bon Nadal que Déu ens dó. S’atansen fe

Els homes riuen sincronitzats amb els daus de gel de les copes. Remenen. Hi ha sort. Surt un número guanyador: una altra! Tornen a riure, tornen a beure. És aquella setmana abans de Nadal, quan el Nad...

L’altre dia estava fent un vas de llet on the rocks a la discoteca. Al seu puntet. Ni fort, ni fluix. I els vaig dir a les dos ramaderes de

La guerra freda ha tornat. Els espies tenen més feina que mai (CV, aquí). Avui el teló no és d’acer. Els murs no són de ciment. No hi ha fronteres de filferros. Però les encriptacions, els codis xifra...

Molta gent busca sentit a la vida. On és? Es troba als adverbis: Sí o No. Els adverbis tenen molta mala llet perquè modifiquen els verbs. I

Els porcs senglars són la nova divisió territorial de Catalunya. Aviat hi haurà vegueries porc senglar, conill, cabirol, gat, gos, hàmster, marsupial… Els bub-bub, meu-meu, coc-coc, glu-glu, nyic-nyic...

Hi ha persones a les ciutats que quan veuen arribar nous veïns porcs senglars es tornen generoses. Els donen menjar, beure, els graten l’esq

S’apropa la Missa del Gall. N’hem parlat amb ell. Què passarà, aquest any, xiquet? Diu que no ho sap, que a ell li toca cantar igual. Segles així. Anunciant el naixement de Jesús, els pastissets de cr...

Un dia molta gent no va dir ni mu. Els van tancar la boca. Com qui xapa una botiga. També n’hi va haver que van dir que no callaven. Que aix

Franco visita Lleida el 1963. Hi ha un moment de dolça pera llimonera surrealista ilergeta. Lleida rep el dictador i hi ha cartells com aquest: “Franco benvingut a Lleida”. No és una protesta lingüíst...

Saben per què Franco visita Lleida el 10 d’octubre de 1955? Déu l’hi ha dit. El Déu inventat, de PVC, de barbacoa. Fa un mes el Vaticà envia

Què fem? És la pregunta dels pares que encara tenen neurones quan senten que el seu fill no parla català ni amb els que també parlen català de famílies que xerren en català. Els crios repeteixen com u...

Mans al cap. I a la cartera. I a la neurona. La xiqueta, de 14 anys. Venuda des de Navarra a Mollerussa. Es veu que pels pares. Per cinc mil

La criatura que escriu això ha de confessar que és esquerrana i arrítmica. Una variant atípica dels que fem anar la mà esquerra com a ratolí existencial. No tenim sentit del ritme. I això fa que ens c...

Em vaig esperar una estona. No fos cas. Vaig picar per telèfon a les 9.30. Ja no era a casa. Se m’havia escapat per uns minuts. Estava esmor

Barcelona aporta al món del segle XXI l’ultralocalisme. No hi ha un microsegon que no sentim el megàfon de barricada: “Hi ha un colmado real on fan croquetes segons la recepta de postguerra de l’àvia,...

Tots els nostres problemes són culpa de les gallines. Aquests dies d’apocalipsi zombi a la brasa una escola rural d’un poble de Lleida va comunicar als pares que les tres gallines que tenien ja no poden estar amb ells. No han canviat de centre. Tampoc s’han escapat a Benidorm, ni al parc temàtic Gallinaland i no han fugit ballant swing a l’ast. Em sap greu. Aquesta és una història trista, tristota, tristíssima. Snif, snif. Continuem. 

Diumenge va sortir a Vallfogona de Balaguer un sol de membrillo. I tot és dolç però romancer. Com rostar amb una cullera una plata de membri

Tots els nostres problemes són culpa de les gallines. Aquests dies d’apocalipsi zombi a la brasa una escola rural d’un poble de Lleida va comunicar als pares que les tres gallines que tenien ja no pod...