🎯 No es tracta de saber què pot fer la IA avui, sinó de com afectarà la teva organització, els teus clients, treballadors i usuaris, demà.
🧩 I sobretot, com preparar-nos de veritat sense córrer darrere tendències ni acumular eines sense sentit.

Ens veiem divendres! 🚀

🧩 Conclusió: La IA no substituirà els docents, però sí redefinirà el seu paper. Cal conèixer-la per integrar-la, no per témer-la. Les escoles que entenguin com funciona disposaran de més temps, més eines i més impacte.

3️⃣ La IA pot adaptar els formats d’aprenentatge (vídeos, jocs, podcasts, simulacions) al ritme i estil de cada estudiant. Això permet una educació més inclusiva i motivadora, on els docents poden centrar-se en el que cap algoritme pot substituir: el sentit humà i pedagògic.

2️⃣ Les fonts han canviat, però el repte és el mateix. Com amb Google fa anys, el problema no és l’accés a la informació, sinó aprendre a interpretar-la i validar-la. Ara, amb continguts generats per IA, el pensament crític és més essencial que mai.

1️⃣ El focus no pot ser només l’alumnat. La IA també afecta a docents, famílies i administracions. Pot automatitzar tasques, ajudar a detectar dificultats d’aprenentatge i oferir recursos personalitzats. Cal preguntar-nos com fer-la servir millor, no com prohibir-la.

Aquest cop el repte és diferent. La IA no és una moda ni una eina més: és un canvi cultural profund que transformarà com ensenyem, com aprenem i com entenem el coneixement. El debat no hauria de ser si l’hem de fer servir, sinó com ho fem de manera responsable, crítica i ètica.

🇪🇺 Tot i així, és un pas endavant important: per primera vegada, Europa posa números a la governança tecnològica. Potser d’aquí a uns anys el FLOP serà tan conegut com la prima de risc. De moment, és el nou termòmetre amb què Europa vol equilibrar innovació i seguretat.

✅ Punts forts: criteri objectiu, mesurable i difícil de manipular.

⚠️ Punts febles: no té en compte la qualitat de les dades ni l’eficiència dels algoritmes.

La lògica és senzilla: més potència, més risc. Els models més grans poden generar desinformació massiva, vulneracions de seguretat o concentració de poder tecnològic. Per això la UE vol mesurar la potència de la IA com es mesura l’energia o la contaminació.

📌 La UE ha decidit establir dos llindars —10²³ i 10²⁵ FLOP— per distingir entre models “normals” i models de risc sistèmic. A partir d’aquí, canvien les regles del joc: notificacions prèvies, auditories, protocols de ciberseguretat…

📣 Algunes paraules salten del llenguatge tècnic al nostre dia a dia. Primer va ser la prima de risc, després la corba de contagis. Ara arriba el FLOP: un concepte matemàtic que podria marcar el rumb de la intel·ligència artificial a Europa.

🇪🇺 Europa → Malgrat les crítiques a la seva regulació, potser s’està jugant la millor carta: un model keynesià digital que connecta innovació amb cohesió social. Si entenem que la IA no és només una eina per estalviar recursos, sinó per implicar més persones i generar valor compartit.

🇨🇳 Xina → La IA al servei del "desarrollisme": es robotitzen sectors mancats de mà d’obra (com l’agricultura) i es forma la joventut per als nous sectors d’alt valor. És un model desenvolupista i planificat, que evita expulsar els joves del sistema productiu.

🇺🇸 EUA → Una IA sense regulació ni estratègia s’utilitza sobretot per substituir sous baixos (becaris, aprenents, etc..) i reduir despeses. A curt termini, els números quadren; però a llarg termini, aquestes empreses es quedaran sense relleu generacional preparat.

1️⃣ Buscar històries que importin.

2️⃣ Explicar-les amb rigor i context.

3️⃣ Guanyar-se la confiança de l’audiència.

En un món saturat de contingut, el futur del periodisme es decidirà en l’autoritat i la credibilitat.