que aquests anys hagi valgut la pena viure'ls i, amb molta sort (ho dubto), tan de bo inspirem algú altre que vegi com, potser, cuidant la terra i tot el que és viu, ens n'hauríem pogut sortir.

Cap dubte que en algun moment entre l'any trenta i el quaranta, la nostra idolatrada societat industrial i de consum ja farà aigües per tot arreu. I no com ara que els "col·lapses" va per barris i per regions 👇🏽

però avui ja no, avui, pel que es veu, som molt més espavilats i això que dèiem, que no havia de ser, s'ha convertit en la base de la nostra societat... El sistema financer: allà on comencen tots els genocidis.

Ja no ens fa ni vergonya donar suport al neofeixisme imperial? Ja ningú no recorda que morirem fregits de viu en viu obra i gràcia del desgavell climàtic i ecològic?

En 4 años, sencillamente, no hay tiempo para que el imperio nazi-trumpista logre poner a Venezuela a producir a gran escala "su otra mitad" (el extrapesado para mezclar con el ligero y poder, así, alargar unos años más la agonía).

En 4 anys, senzillament, no hi ha temps perquè l'imperi nazi-trumpista aconsegueixi posar a Veneçuela a produir a gran escala "la seva altra meitat" (l'extra-pesat per barrejar amb el lleuger i poder, així, allargar uns anys més l'agonia).

La gràcia però, això és cert, fora tornar a no tenir, ni necessitar, telèfon. Perquè és evident que, com més intel·ligent és el telèfon, més justejo jo.

Jo vinc de l'edat mitjana, hi hi, però sé que la gent normal canvia d'aparell cada dos per tres. De fet, tots i cadascun dels telèfons que he tingut, han sigut trastes vells que hom guardava en un calaix.

com es deia el meu millor amic?!

Intentava pensar en altra gent i començava a entendre que jo també m'havia oblidat de tothom o "m'havien esborrat".

De sobte, veia a la meva amiga Marta, íntima amiga de fa molts anys i corria a saludar-la. Però oh, horror, ella no em reconeixia, no li sonava de res, com si hagués perdut la memòria o "li haguessin esborrat." 👇🏽👇🏽

recordeu això, també, que l'esperança és inevitable, el que és de beneits és l'optimisme!

Ara, en comptes d'expropiar-los, que s'ho mereixen, socialitzarem les pèrdues. Les ecològiques ja estaven socialitzades fa temps. 👌🏼

Els ho vam dir als polítics i, també, al sindicat pagès majoritari. Mentrestant, amb l'esforç de mitjans i petits ramaders que cada poc temps havien de doblar l'aposta, Tarradellas i d'altres edificaven els seus imperis. 👇🏽