(i sobretot maresmenc.)

(Sí, em podria haver estalviat tota aquesta turra i haver tuitejat simplement això sobre els amics i l'amor que ha escrit la Milena Busquets en el seu últim llibre.)

En definitiva, infinites gràcies a les que m'han acompanyat, m'acompanyen i m'acompanyaran, malgrat haver estat una càrrega més d'un cop i de dos. Us estimo.

💜💜💜

🫶🏼Em posaré intenset només un moment, perquè potser no els ho he dit prou: gràcies, mil gràcies, a les que sempre hi heu estat. També a les que heu aparegut a la meva vida en aquests últims anys i mesos. I a les millors doctores i infermeres del món. 🫶🏼

Ara soc més conscient que potser m'estaré tota la vida així. Ja veurem com va, pas a pas. Però la festa acabarà caient, això segur. Perquè he tingut l'acompanyament que no sé si mereixia, però que necessitava.

Jo vaig ser el primer que feia àudios eterns, llistes de difusió amb les 5, 6, 7 persones que necessitava tranquil·litzar; fins i tot performar que tot de puta mare. Fins i tot havia especulat amb una festa per "celebrar que estic net". Quan estava en el pou.

No som guerrers que lluiten no sé quina batalla que no hem triat lliurar. Tampoc bitxos raros a qui mirar i tractar amb condescedència.

Suposo que només volem una vida el màxim de normal possible. La que teníem abans que passés tot això, una mica com es pugui.