Última pel·lícula vista enguany al D’A… i sento dir que no m’ha agradat. No sembla feta des de la preocupació per la mort o l’interès pel dol, malgrat partir d’aquest punt, sinó que es queda amb un guió banal i poc interessant amb males actuacions. #DA2025
Última pel·lícula vista enguany al D’A… i sento dir que no m’ha agradat. No sembla feta des de la preocupació per la mort o l’interès pel dol, malgrat partir d’aquest punt, sinó que es queda amb un guió banal i poc interessant amb males actuacions. #DA2025
Acertada mirada a l’amor, les relacions i el sexe. Senzilla, però amb personatges complexes que afronten la vida amb optimisme i pau, fugint del melodrama i construint la identitat des de l’amabilitat i l’experiència compartida com a font d’auto-descobriment. #DA2025
Acertada mirada a l’amor, les relacions i el sexe. Senzilla, però amb personatges complexes que afronten la vida amb optimisme i pau, fugint del melodrama i construint la identitat des de l’amabilitat i l’experiència compartida com a font d’auto-descobriment. #DA2025
Film íntim, de tons grisos i direcció sòbria, sobre el pes de l’amor i el passat. Indefinida i onírica, l’ausència del pare i la pobresa marquen la vida del protagonista. Amor gay que transita entre el desig, la fisicalitat i la companyia. #DA2025
Film íntim, de tons grisos i direcció sòbria, sobre el pes de l’amor i el passat. Indefinida i onírica, l’ausència del pare i la pobresa marquen la vida del protagonista. Amor gay que transita entre el desig, la fisicalitat i la companyia. #DA2025
Curtmetratge que atrapa i et posa en tensió des del primer moment. I si no fossim del tot partíceps de les nostres accions? #DA2025
Curtmetratge que atrapa i et posa en tensió des del primer moment. I si no fossim del tot partíceps de les nostres accions? #DA2025
El cinema tot t’ho perdona… Leos Carax configura un autoretrat en forma cinematogràfica on hi aboca l’humor, les preocupacions, les obsessions, el passat i la visió del cine que formen el seu jo. Imperdible. #DA2025
El cinema tot t’ho perdona… Leos Carax configura un autoretrat en forma cinematogràfica on hi aboca l’humor, les preocupacions, les obsessions, el passat i la visió del cine que formen el seu jo. Imperdible. #DA2025
Film que juga amb el realisme màgic, un humor peculiar i una mirada reflexiva a la família i la tradició a Zàmbia. La mort d’un tiet provoca un xoc entre les seves nebodes i una jerarquia patriarcal més arrelada del que potser es pensaven. #DA2025
Film que juga amb el realisme màgic, un humor peculiar i una mirada reflexiva a la família i la tradició a Zàmbia. La mort d’un tiet provoca un xoc entre les seves nebodes i una jerarquia patriarcal més arrelada del que potser es pensaven. #DA2025
Una mirada interessant a l’adolescència i als estàndards de bellesa; a com unes noies creen relacions tòxiques amb els seus cossos tot buscant sortir de la pobresa en què viuen. Directa i sense grans metàfores. #DA2025
Una mirada interessant a l’adolescència i als estàndards de bellesa; a com unes noies creen relacions tòxiques amb els seus cossos tot buscant sortir de la pobresa en què viuen. Directa i sense grans metàfores. #DA2025
Un retrat cruent, fosc i oníric sobre com es configura la violència masculina en la Geòrgia rural. Sukhitashvili espectacular, navega el terror psicològic de forma poètica però directe.
Kulumbegashvili es consolida com una directora interessantísima. #DA2025
Un retrat cruent, fosc i oníric sobre com es configura la violència masculina en la Geòrgia rural. Sukhitashvili espectacular, navega el terror psicològic de forma poètica però directe.
Kulumbegashvili es consolida com una directora interessantísima. #DA2025