XLIII AMISTADNos entendemos bien. Yo lo dejo ir a su antojo, y él me lleva siempre a donde quiero. Sabe Platero que, al llegar al pino de la Corona, me gusta acercarme a su tronco y acariciárselo, y mirar al cielo al través de su enorme y clara copa; sabe que me deleita la veredilla que va, entre céspedes, a la Fuente vieja; que es para mí una fiesta ver el río desde la colina de los pinos, evocadora, con su bosquecillo alto, de parajes clásicos.

Avui, diumenge, hem fet dia de descans, a casa dels meus sogres. Pel matí, gimnàstica i missa de la Immaculada. Per la tarda, OpenTTD. Feia molts anys que no jugava a un joc així, unes hores seguides. OpenTTD és la reencarnació lliure del Transport Tycoon Deluxe, joc al que jugava de petit durant hores infinites. La veritat és que és un joc interessant que no ha perdut vigor i, des que és lliure, ha guanyat possibilitats, mantenint la seva essència.

La meva experiència és que la gent que no ha fer mai gimnàstica de força no és conscient del nivell de concentració que es necessita per reclutar les fibres dels músculs de manera adequada i realitzar tècnicament bé un moviment. Això és especialment cert quan s'aixeca ferro. A casa em costa fer entendre als meus que no m'interrompin a mig exercici.

Ahir, després d'un any, vaig acabar de llegir al meu fill el Senyor dels Anells. En acabar, li vaig demanar què havíem de llegir després. Ell em va dir, "Platero y yo". "¿Qui t'ha recomanat aquest llibre?", vaig respondre. "El yayo me'l va regalar". Efectivament, un dia, el meu sogre va donar una còpia del llibre d'en Juan Ramón Jiménez al seu nét.