El que tenim són dialectes, etnolectes, sociolectes, idiolectes… els quals hem agrupat per les seues característiques comunes, i n’hem creat un estàndard.

És per això que no té sentit promulgar que el català és una llengua i el valencià és un dialecte, per exemple. Ambdúes paraules són glotònims. El nom (rabosa, guineu, fox…) no canvia l’animal ni fa que siguen animals diferents. La “llengua”, igual que la rabosa ideal, no existeix en el món real.

La rabosa ideal no existeix en el món “real”, perquè és un concepte abstracte creat a partir d’infinitat de mostres (igual que fa la IA); el mateix passa amb l’estàndard d’una llengua. És una referència en la qual basar la nostra parla en contextos acadèmics o oficials. No és millor. No és “pura”.

De la mateixa forma que hem agrupat tot un conjunt d’animals individuals i hem creat un terme “paraigües” per a tots ells, hem analitzat multitud de formes de parla (geogràfiques, ètniques, socials, d’edat, econòmiques) i les hem agrupades segons les seues característiques comunes.

Segurament, si et demanen que en dibuixes una, dibuixaràs la del mig, que ha esdevingut la rabosa “estàndard” per a nosaltres. Això no significa que la resta siguen pitjors. Simplement no són la nostra primera referència per a segons quins contextos.

Entenc que, hui dia, la majoria de la gent veurà eixos 3 animals i entendrà que són 3 éssers independents amb característiques comunes. Una no és una còpia de l’altra, ni en tenim una més “pura”. “Rabosa” és una categoria que hem creat per a classificar-les gràcies a tot allò que comparteixen.