Nun ye la única unión que almite la so diversidá recurriendo al llatín como llingua "neutra".

El nome oficial de Suiza (país oficialmente tetralingüe) ye «Confoederatio Helvetica» y el so lema «Unus pro omnibus, omnes pro uno» (Ún por toos, y toos por ún).

(Imaxe de Wikimedia)

Caúna d'estes pellabres transcríbese:
Hygía
Zoé
Chará
Eiréne
Euthymía
Elpis

Norabona pola noticia n'asturianu. Esperamos ver más nun mediu de comunicación con aspiraciones como esti.

Les imatges han estat tretes totes de Wikimedia.

I, per descomptat, estes 𝑠𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑎𝑒 són també l'origen de les nostres estrenes valencianes. En el nostre cas, ha guanyat la opció monetària i es fan en Nadal, no en Cap d'Any com Roma o França.

Des del rei dels Sabins fins al País Valencià del s. XXI. Una tradició mil·lenària. ✨

...que es publiquen la primera setmana de desembre per tal de fer de regals de Nadal. Foto d'una 𝑠𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑎 (llibre).

En italià apareix la 𝑠𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑎 𝑛𝑎𝑡𝑎𝑙𝑖𝑧𝑖𝑎, que igual que nosaltres, se dona en periode nadalenc.

Al segle XIX hi hagué a Itàlia la tradició de regalar com a 𝑠𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑒 llibres en prosa o vers. Esta tradició donà orige a la expressió 𝑙𝑖𝑏𝑟𝑜 𝑠𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑎, que són llibres...

El mot 𝑠𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑎 ha evolucionat al francés 𝑒́𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑒𝑠, que mantenen la data romana; es donen el 1er de gener. Varen ser prohibides durant la revolució francesa, perquè deien que corrompien.

Les primeres 𝑠𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑎𝑒 de les que tenim notícia són del 153 a.C.

En època imperial August rebria 𝑠𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑎𝑒 monetàries, que emprava per a fer estàtues dedicades a divinitats.

Esta tradició hauria perdurat tota la història de Roma amb el nom de 𝒔𝒕𝒓𝒆𝒏𝒏𝒂𝒆. Canviaren les branques per dolços; figues, dàtils i mel.

A més a més, els clients regalaven 𝑠𝑡𝑟𝑒𝑛𝑛𝑎𝑒 als seus patrons i hi afegien monedes, com un tribut.

Strenia tenia un temple (𝑠𝑎𝑐𝑒𝑙𝑙𝑢𝑚) i un bosc sagrat (𝑙𝑢𝑐𝑢𝑠). Titus Taci inaugurà la tradició de, el 1er dia del any, fer una ofrena amb branques dels arbres del 𝑙𝑢𝑐𝑢𝑠 com a regal de bon auguri per al nou any.

Amb esta unió hi hagué temporalment una diarquia: el rei romà Ròmul i el rei sabí Titus Taci. Ell hauria aportat esta tradició.

La deesa sabina 𝐒𝐭𝐫𝐞𝐧𝐢𝐚 o 𝐒𝐭𝐫𝐞𝐧𝐮𝐚 era una divinitat associada a la salut i l'inici del any.

L'origen de les estrenes, segons l'escriptor romà Varró, l'hem de buscar en els primers temps de Roma.

Un dels mites fundacionals de Roma és el de l'unió dels pobles romà i sabí, el dit 𝐫𝐚𝐩𝐭𝐞 𝐝𝐞 𝐥𝐞𝐬 𝐒𝐚𝐛𝐢𝐧𝐞𝐬.

Podeu llegir-ne un poc ací: degraecisetromanis.blogspot.com/2018/04/el-t...

Primer de tot deixem una cosa clara, 𝐍𝐚𝐝𝐚𝐥 és molt més antic que Crist i els romans ja celebraven el seu equivalent.

Vaig escriure un post (en asturià) sobre les 𝑺𝒂𝒕𝒖𝒓𝒏𝒂𝒍𝒊𝒂 ací: bsky.app/profile/toni...

🔸Navidá vien de "Nativitas" y Nadal de "Natalis": el nacimientu d'un mesías. degraecisetromanis.blogspot.com/2017/12/navi...

Si queréis lleer más sobre'l tema tengo un par de publicaciones nel blogue.

🔹Saturnales: fiestes de Navidá dedicaes al dios del cuchu. degraecisetromanis.blogspot.com/2017/12/satu...