El 27 de desembre del 2023 moria a Madrid Patricia Ferreira després d'una llarga malaltia que mai no la va allunyar de la feina. Fins al final va estar pendent de la producció de Las abogadas, la seva última aportació com a creadora de continguts i guionista. Un bon final per a una carrera en què el compromís i la constància van ser dos dels pilars de la seva vida.

Dame Helen Mirren complirà 80 anys el pròxim 26 de juliol. Per aquest motiu, repassem la seva longeva i molt variada carrera en teatre, cinema i televisió. Aquesta versàtil intèrpret britànica s’ha especialitzat a encarnar a dones (siguin aquestes sobiranes, militars, espies o inspectores de policia) a les quals no els tremola el pols a l'hora d'exercir el poder.

Una selecció de samarretes i altres productes per celebrar el cinema fet per dones. Compra ja a la botiga de Filmtopia!

Entrevista a María Herrera abans de l’estrena a l’Atlàntida del seu curt ‘El cuento de una noche de verano’, on parla de consentiment i mirada pròpia.

Hi ha pel·lícules que t’arriben quan ets jove i t’obren una esquerda que mai no acaba de tancar-se. Locura de mujer (1982) de Margarethe von Trotta em va sacsejar d’una manera que no sabia posar en paraules. Ara, amb una mirada més reposada, sé que va ser la trobada entre dues dones —una forta i decidida, l’altra trencada però amb fam d’afecte— el que em va colpir més profundament.

La distribuïdora independent Atalante estrena en una versió restaurada en 4K ‘Les margarides’, el film manifest de la cineasta txeca Věra Chytilová, un dels títols fonamentals del cinema d'avantguarda i feminista del segle XX. Amb aquest motiu ens ha semblat oportú fer un filmoretrat de la directora, una dona rebel i avançada al seu temps i al seu context polític i social, molt desconeguda per a les noves generacions.

«Sé que les històries de dones són les que més m’interessen, sento que tenim tantes històries pendents i tants comptes pendents amb la mateixa història. Tantes dones per treure a la llum. Tinc una pila a casa d’històries de dones per explicar. La història real em sosté, em motiva molt i m’estimula d’una altra manera.»

La fotògrafa i documentalista nord-americana, que amb la seva obra explora amb una mirada crítica la cultura consumista de l’excés, la indústria de la bellesa i la mercantilització del cos i la sexualitat, va ser la cineasta destacada en la 27a edició del Festival Internacional de Cinema Documental de Tessalònica, que li va dedicar una retrospectiva.

"’La niña de la cabra’ parla dels misteris de la infància, que són fascinants. No han de ser foscos, alguns són il·luminadors i reveladors. Crec que és una pel·lícula que poden veure persones adultes junt amb les seves criatures, i parlar-ne després". (Ana Asensio)

La notícia ha commocionat a tothom, i ens ha commocionat a Filmtopia que la recordem en la presentació del projecte a Madrid, quan la Marisa, juntament amb Chema Prado, ens va acompanyar amb la seva enlluernadora presència. Marisa Paredes ha mort. Ha estat una cosa inesperada, absurda. Com pot morir algú que representa la història del cinema, el teatre i la televisió al nostre país des de fa més de cinquanta anys? Perquè Marisa Paredes és i serà sempre part fonamental de la nostra història. Una part única i irrepetible.

Marga Melià dona veu a un perfil de lectora sovint menystingut, el de la dona gran, alhora que plasma com els clubs de lectura esdevenen espais de socialització claus per a aquest segment de la població.

El cas de Dos Chicas a la Fuga, El Club de las Luchadoras i Sangre en los Labios

“Trio el teatre, perquè volíem que fos una pel·lícula molt física, trio la tragèdia per la idea de catarsi i foscor, Medea em serveix perquè és un personatge carregat de venjança, és la víctima imperfecta.” (Gemma Blasco)

Als 75 anys, després de quinze llargmetratges i alguns curts, la directora francesa continua sent una de les veus més lliures...