Tots els sistemes en vermellAutoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa192 pàginesTapa duraPublicació: 27 d'octubre de 2025 Guanyadora dels premis Nebula, Hugo i Locus. Una expedició, formada per un grup de científics que estudien un planeta deshabitat, pateix un daltabaix quan és atacada per una criatura gegant. Per sort, l’androide encarregat de la seguretat del grup els salva de l’atac, però això no significa que estiguin fora de perill, perquè sembla que hi ha alguna cosa que no encaixa darrere d’aquella expedició. A més, és clar, del fet que l’androide que els acompanya hagi piratejat els protocols que l’impedeixen atacar els humans, que prefereixi passar-se el dia veient sèries a vetllar per la seguretat de l’equip i que s’anomeni a si mateix «Matabot», tot i tenir la precaució de no dirfer-ho mai en veu alta. Tots els sistemes en vermell és el primer volum de la sèrie El diari del Matabot, en la qual es basa Murderbot, la producció d’Apple TV+ estrenada al maig de 2025 amb una molt bona acollida entre el públic. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.

Illes del caliufosc Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustracions interiors: Esther Hiʻilani CandariIl·lustracions de les cobertes: Rebecca Sorge JensenPublicació: 5 de novembre de 2025 Edició en tapa dura cosida. Si vols capsa amb detalls exclusius, has d'anar a aquest article. Una nit fatídica, en Vespre, un paranyer de l’illa Patji, s’adona que Els De Dalt volen conquerir el seu poble per fer ús dels Aviar, les aus sobrenaturals amb què comparteixen vincle. Per això, quan es presenta l’oportunitat de travessar un portal místic per buscar ajuda a través del caliufosc, en Vespre s’hi llança equipat només amb una canoa i amb tot l’enginy i coratge que el caracteritza. En un lloc desconegut del caliufosc, es troba la nau espacial Dinàmic, capitanejada per l’Estrel·lí, una drac jove empresonada en forma humana, i tripulada per un grapat de marginats i exiliats. L’equip del Dinàmic ha descobert una oportunitat molt lucrativa, que l’Estrel·lí podria aprofitar per eixugar el deute que escanya el seu grup. En Vespre i l’Estrel·lí uneixen forces pensant de solucionar els problemes propis, però aquesta unió ben poc convencional també s’haurà d’enfrontar a compromisos arriscats, el verí de la política i l’eco destructiu d’un déu mort. Estrena internacional en català, castellà i anglès. Illes del caliufosc és la novetat del Cosmere, la sèrie de llibres que ha conquerit el món del fantàstic amb més de 30 milions d’exemplars venuts. ______ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

Les dones que els homes no veuen i altres relatsAutoria: Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció: Ernest RieraIl·lustració de la coberta: Ricard Efa320 pàginesPublicació: 26 de gener de 2026 Alice B. Sheldon va escriure i publicar desenes de relats al llarg de la seva vida. Durant la seva època més prolífica va utilitzar el pseudònim de James Tiptree Jr., que la va col·locar a les llistes dels premis més importants de la literatura de fantasia i ciència-ficció. Les seves històries —plenes d’intel·ligència, ironia i compassió— exploren la condició humana des de la frontera entre el que és biològic i el que és cultural. Tiptree interroga els límits del gènere, la identitat i la supervivència de l’espècie, amb una sensibilitat que anticipa els debats feministes i ecologistes actuals.Les dones que els homes no veuen reuneix dotze relats escrits entre 1962 i 1973, període en què l’autora va rebre múltiples nominacions als premis Hugo, Nebula i Locus, i va guanyar un Premi Hugo per La noia que estava endollada i un Premi Nebula per L’amor és el pla, el pla és la mort. -----------------------------------------------------Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d’històries que apel·len a l’empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l’ètica, l’ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l’Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.

ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.

Segona FundacióTraducció de Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: març de 2025Edició: Tapa rústica297 pàgines GUANYADORA DEL PREMI HUGO A LA MILLOR SAGA DE LA HISTÒRIA «Un dels esdeveniments més impressionants de la ciència ficció moderna»The Times Hari Seldon va predir la caiguda de l'Imperi, i, per tal de restaurar la civilització en el menor temps possible, va crear dues fundacions. La primera va ser establerta a Tèrminus amb coneixement de l’Imperi. La segona, «a l'altre extrem de la galàxia». La missió d'aquesta segona Fundació era custodiar el coneixement de la humanitat i protegir-lo durant els segles que durarà el període de barbàrie. La finalitat del Mul, mutant que no figurava a les equacions d'Hari Seldon i destructor de la primera Fundació, no és altra que descobrir l'emplaçament d'aquesta segona Fundació per destruir-la. Ho aconseguirà? Segona Fundació conclou la primera trilogia d’aquesta lectura imprescindible de la ciència-ficció clàssica. Inspirada en la caiguda i decadència de l'imperi romà explora la condició humana i les seves possibilitats en un futur llunyà. Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de cent obres de ficció publicades.

Houston, Houston, ens rebeu?Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció d'Ernest RieraIl·lustració de Ricard EfaPublicació: 23 de setembre de 2024Edició: rústega amb solapes144 pàgsAlice B. Sheldon va ser l’única que va mostrar alhora aquest poder d’invenció, una consciència de gènere i justícia, i un sentit tràgic de la vida. Tres astronautes viatgen a bord de la Sunbird quan una tempesta solar malmet el casc i els llança a la foscor de l'espai. Són rescatats per la Glòria, una nau espacial pilotada per un grup de dones astronautes. A bord, són informats que es troben, aproximadament, tres-cents anys en el futur.A poc a poc ens assabentem que la Terra va patir un cataclisme global devastador; una plaga que va arrasar la població masculina i la va reduir a zero en pocs anys. El nou món, format únicament per dones, es reprodueix mitjançant el clonatge. Sota una aparent pau, els tripulants de la Sunbird descobriran que potser no tenen lloc en aquesta nova societat. ______________________ Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d'històries que apel·len a l'empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l'ètica, l'ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l'Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.

Encontre amb ramaArthur C. ClarkeTraducció d'Elena OrdeigIl·lustració de MiriampersandPublicació: Maig 2023Edició: Rústega amb solapes291 pàgines L’any 2130, es detecta un misteriós asteroide creuant el sistema solar. L’objecte, batejat com a Rama, és un cilindre perfecte de més de cinquanta quilòmetres de llargada que es desplaça en línia recta a una velocitat vertiginosa. Els científics arriben a una conclusió: la humanitat es troba per primera vegada davant d’un senyal de vida extraterrestre intel·ligent. Però, qui són els ramans i què pretenen? Què amaga la seva tecnologia incomprensible? I, sobretot, què suposarà per a la humanitat l’encontre entre ambdues civilitzacions? Encontre amb Rama és un clàssic de la ciència-ficció signat per un dels millors autors de gènere de tots els temps. Guardonada amb els premis Hugo, Nebula, Locus, John W. Campbell i BSFA, aviat serà adaptada al cinema per Denis Villeneuve. _________ Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 - Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciencia-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i co-guionitzar pel llargmetratge de Stanley Kubrick.

Fundació i imperiIsaac AsimovTraducció d'Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: març de 2025Edició: tapa rústica314 pàgines La Fundació ja no passa desapercebuda als confins de la Galàxia. L’Imperi acumula tal poder que no és capaç de controlar-ho tot però encara hi imposa la seva hegemonia. Tanmateix, el futur predit per Hari Seldon es veu amenaçat per personatges que destaquen de formes molt singulars i que podrien canviar el curs de les previsions del científic. Alhora, la Fundació haurà de lluitar contra els reptes propis de qualsevol civilització que creix i s’expandeix: la lluita contra la corrupció, l’acumulació de poder i la cerca de la subjugació dels altres. La sèrie de la Fundació és una obra mestra icònica d’Asimov. Ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor obra de ciència-ficció de la història i va guanyar per aquest fet el premi Hugo a la millor sèrie de ciència-ficció l’any 1965. _____________________ Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de 100 obres de ficció publicades.

ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.

Aconsegueix desxifrar el text secret

El món resplendentMargaret CavendishTraducció d'Anna LlisterriIl·lustració de Genie EspinosaPublicació: Setembre 2023Edició: Tapa dura170 pàgines Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre món, el Món Resplendent, i només sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d’aquell món. L’emperadriu no podrà oblidar el seu món ni la possibilitat que té ara de millorar-lo. Escrita el 1666, és considerada una de les novel·les precursores de la ciència-ficció, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. És una novel·la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor. El món resplendent ha estat font d’inspiració per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Miéville. Cavendish va firmar la seva prolífica producció —literària, teatral, científica i filosòfica— amb el seu propi nom, en una època on la majoria d’autores romanien anònimes. _____________________________ Margaret Cavendish va néixer a Colchester (Anglaterra) l’any 1623 al si d’una família aristòcrata. Educada en els valors tradicionals, va desmarcar-se del rol que se li havia assignat com a dona i va dedicar-se a l’escriptura de tota mena de gèneres, sent la primera dona a escriure una novel·la de ciència-ficció. Malgrat les crítiques dels seus contemporanis, Cavendish no va abandonar mai la vida pública, esdevenint la primera dona a ser convidada a la Royal Society, i va continuar lluitant pels drets de les dones fins a l’any de la seva mort el 1673. Algunes obres destacades d’aquesta autora son Poems and Fancies (1653), Orations of Divers Sorts (1662) o Philosophical Letters (1664).

Les dones que els homes no veuen i altres relatsAutoria: Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció: Ernest RieraIl·lustració de la coberta: Ricard Efa320 pàginesPublicació: 26 de gener de 2026 Alice B. Sheldon va escriure i publicar desenes de relats al llarg de la seva vida. Durant la seva època més prolífica va utilitzar el pseudònim de James Tiptree Jr., que la va col·locar a les llistes dels premis més importants de la literatura de fantasia i ciència-ficció. Les seves històries —plenes d’intel·ligència, ironia i compassió— exploren la condició humana des de la frontera entre el que és biològic i el que és cultural. Tiptree interroga els límits del gènere, la identitat i la supervivència de l’espècie, amb una sensibilitat que anticipa els debats feministes i ecologistes actuals.Les dones que els homes no veuen reuneix dotze relats escrits entre 1962 i 1973, període en què l’autora va rebre múltiples nominacions als premis Hugo, Nebula i Locus, i va guanyar un Premi Hugo per La noia que estava endollada i un Premi Nebula per L’amor és el pla, el pla és la mort. -----------------------------------------------------Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d’històries que apel·len a l’empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l’ètica, l’ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l’Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.

FundacióIsaac AsimovTraducció d'Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: març de 2023Edició: Rústega amb solapes336 pàgines La Fundació ja no passa desapercebuda als confins de la Galàxia. L’Imperi acumula tal poder que no és capaç de controlar-ho tot però encara hi imposa la seva hegemonia. Tanmateix, el futur predit per Hari Seldon es veu amenaçat per personatges que destaquen de formes molt singulars i que podrien canviar el curs de les previsions del científic. Alhora, la Fundació haurà de lluitar contra els reptes propis de qualsevol civilització que creix i s’expandeix: la lluita contra la corrupció, l’acumulació de poder i la cerca de la subjugació dels altres. La sèrie de la Fundació és una obra mestra icònica d’Asimov. Ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor obra de ciència-ficció de la història i va guanyar per aquest fet el premi Hugo l’any 1965. _______________________________ Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de 100 obres de ficció publicades.

El bosc de la foscor (Edició limitada)Cixin LiuTraducció de Mireia Vargas UrpiIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: 24 de març de 2025Edició: Rústica amb solapes630 pàgines Millor llibre de ciència-ficció i fantasia del 2016 segons El Periódico, i un dels deu millors llibres de ficció del 2016 segons Playground. Els humans s’han de preparar per a la invasió alienígena i no tenen gaires eines per fer-ho perquè la seva estratègia sempre queda al descobert, només la ment humana continua sent un misteri. Quin destí els aguarda? La segona part de la trilogia dels tres cossos de Cixin Liu, la continuació d’El problema dels tres cossos, és una obra singular per si mateixa, una celebració de les singularitats que fan únic a l’ésser humà.Lectors i crítica es rendeixen a l'obra cimera de la ciència ficció del segle XXI, enormement visionària, sobre el paper de la ciència a les nostres societats i les claus geopolítiques del món en què vivim. Cixin Liu es considera el gran descobriment de la ciència ficció internacional després de guanyar el Premi Hugo 2015 a la millor novel·la, sent la primera vegada que una obra no escrita originàriament en anglès rep aquest autèntic Premi Nobel del gènere. _________________ Cixin Liu (Yangquan, 1963) ha guanyat nou cops el premi Galaxy i una vegada el Nebula a millor escriptor. La seva trilogia dels tres cossos ha rebut reconeixement i prestigi internacionals i ha venut diversos milions d’exemplars en diferents llengües. És el primer escriptor en llengua no anglesa en guanyar el Premi Hugo. Nascut el 23 de juny de 1963 a Yangquan, Shanxi, Xina, fill d'un treballador d'una mina. Per causa de la violència de la Revolució Cultural Xinesa, el van enviar a viure amb els parents a Luoshan County, Henan. Va rebre formació tècnica a la Universitat del Nord de la Xina per la conservació de l'aigua i energia elèctrica (North China University of Water Conservancy and Electric Power) i es va graduar el 1988. Va treballar com a informàtic a la planta d'energia local a Yangquan, Shanxi. Està casat i té una filla. Articles relacionats: El problema dels tres cossos CAPSA El problema dels tres cossos CAPSA El bosc de la foscor

ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.

Tots els sistemes en vermellAutoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa192 pàginesTapa duraPublicació: 27 d'octubre de 2025 Guanyadora dels premis Nebula, Hugo i Locus. Una expedició, formada per un grup de científics que estudien un planeta deshabitat, pateix un daltabaix quan és atacada per una criatura gegant. Per sort, l’androide encarregat de la seguretat del grup els salva de l’atac, però això no significa que estiguin fora de perill, perquè sembla que hi ha alguna cosa que no encaixa darrere d’aquella expedició. A més, és clar, del fet que l’androide que els acompanya hagi piratejat els protocols que l’impedeixen atacar els humans, que prefereixi passar-se el dia veient sèries a vetllar per la seguretat de l’equip i que s’anomeni a si mateix «Matabot», tot i tenir la precaució de no dirfer-ho mai en veu alta. Tots els sistemes en vermell és el primer volum de la sèrie El diari del Matabot, en la qual es basa Murderbot, la producció d’Apple TV+ estrenada al maig de 2025 amb una molt bona acollida entre el públic. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

Subscriu-te a l'editorial que t'agradi més i rep llibres a casa periòdicament a partir de 6 euros al mes.

Les dones que els homes no veuen i altres relatsAutoria: Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció: Ernest RieraIl·lustració de la coberta: Ricard Efa320 pàginesPublicació: 26 de gener de 2026 Alice B. Sheldon va escriure i publicar desenes de relats al llarg de la seva vida. Durant la seva època més prolífica va utilitzar el pseudònim de James Tiptree Jr., que la va col·locar a les llistes dels premis més importants de la literatura de fantasia i ciència-ficció. Les seves històries —plenes d’intel·ligència, ironia i compassió— exploren la condició humana des de la frontera entre el que és biològic i el que és cultural. Tiptree interroga els límits del gènere, la identitat i la supervivència de l’espècie, amb una sensibilitat que anticipa els debats feministes i ecologistes actuals.Les dones que els homes no veuen reuneix dotze relats escrits entre 1962 i 1973, període en què l’autora va rebre múltiples nominacions als premis Hugo, Nebula i Locus, i va guanyar un Premi Hugo per La noia que estava endollada i un Premi Nebula per L’amor és el pla, el pla és la mort. -----------------------------------------------------Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d’històries que apel·len a l’empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l’ètica, l’ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l’Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.

La roda del celUrsula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: 2 de desembre de 2024Edició: Rústega amb solapes236 pàgines La roda del cel és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda de manera magistral els perills del poder absolut i la capacitat d'autodestrucció de l'ésser humà, alhora que es qüestiona la naturalesa de la mateixa realitat. En un futur distòpic en George Orr, un dibuixant de plànols que viu a Portland, pren drogues perquè pensa que els seus somnis alteren la realitat. Obligat per les autoritats, començarà teràpia amb el psiquiatra i investigador de somnis William Haber, que mirarà d’ajudar-lo encara que sembli inversemblant.Una de les novel·les més destacades i singulars d’Ursula K. Le Guin, una de les escriptores nord-americanes més reconegudes, amb milions de còpies venudes i traduïda a més de quaranta llengües. Aclamada per crítica i lectors, ha sigut guanyadora de moltíssims premis de ciència-ficció i també diversos premis a la seva trajectòria com a escriptora, com el dels National Book Awards._____________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

Notícies d'actualitat de Cubelles