SF
sinó un pes que es recolza
al pit com una pedra freda.
És el que queda quan el temps s’escapa,
quan les paraules no pronunciades
es transformen en silencis eterns.
SF
sinó un pes que es recolza
al pit com una pedra freda.
És el que queda quan el temps s’escapa,
quan les paraules no pronunciades
es transformen en silencis eterns.
SF
oculta entre els plecs del temps,
jugant a ser promesa i parany alhora.
Ens creiem invencibles,
però arriba el moment de la rendició,
quan entenem que no es pot fugir
d'allò que sempre ens espera.
SF
oculta entre els plecs del temps,
jugant a ser promesa i parany alhora.
Ens creiem invencibles,
però arriba el moment de la rendició,
quan entenem que no es pot fugir
d'allò que sempre ens espera.
SF
SF
SF
SF
SF
Hi ha enyor en els llocs que ja no tornen. La por, que camina descalça, xiuxiueja records i jo escolto, sense dir res, sense saber si vull oblidar. Potser el vent esborrarà el rastre, però aquesta nit encara pesa, i la pell no sap mentir.
SF
Hi ha enyor en els llocs que ja no tornen. La por, que camina descalça, xiuxiueja records i jo escolto, sense dir res, sense saber si vull oblidar. Potser el vent esborrarà el rastre, però aquesta nit encara pesa, i la pell no sap mentir.
SF
SF
SF
SF
SF
cuya fría quietud
de calor me quema,
cuelga del cielo
como una enorme lágrima,
y cual herida de la noche,
estalla la cruel nostalgia
que el dia oculta.
SF
cuya fría quietud
de calor me quema,
cuelga del cielo
como una enorme lágrima,
y cual herida de la noche,
estalla la cruel nostalgia
que el dia oculta.
SF
entre les runes
d'un temple oblidat,
on cada paraula
esdevé una empremta
a la sorra del temps,
i l'amor
un miratge pervers
en el desert de la vida.
SF
entre les runes
d'un temple oblidat,
on cada paraula
esdevé una empremta
a la sorra del temps,
i l'amor
un miratge pervers
en el desert de la vida.
SF
SF
SF
SF
SF
SF
SF
SF
SF
SF
SF
#microcuentos
SF
#microcuentos
SF
En totes les coses
fugaces
i embruixades,
esdevindràs alè i sospir,
i malgrat que el cor sagnarà,
ferit pel teu cruel petó,
romandràs,
amb desassossec etern,
dins la immensitat
de la nostra soledat.
SF
En totes les coses
fugaces
i embruixades,
esdevindràs alè i sospir,
i malgrat que el cor sagnarà,
ferit pel teu cruel petó,
romandràs,
amb desassossec etern,
dins la immensitat
de la nostra soledat.
SF
SF
SF
on més et sento,
perquè sovint et busco,
i sempre et trobo
en la fotesa d'una forma,
en el so d'una nota,
en el silenci d'una albada,
o en els colors d'un capvespre,
i els meus llavis ferits,
encara temen percebre, dolguts,
el sabor amarg
del teu oblit.
SF
on més et sento,
perquè sovint et busco,
i sempre et trobo
en la fotesa d'una forma,
en el so d'una nota,
en el silenci d'una albada,
o en els colors d'un capvespre,
i els meus llavis ferits,
encara temen percebre, dolguts,
el sabor amarg
del teu oblit.
SF
SF
SF
SF
SF
SF
SF