Semper Fidelis
banner
semperfidelis.bsky.social
Semper Fidelis
@semperfidelis.bsky.social
Poeta a garrotades, per les que et dona la vida…
Pinned
... i sota aquell bassal d'esperança, sentirem nostàlgia per la màgia daurada de la terra, pel palpitant desig d'estimar, i pel subtil silenci de l'enyor, com el solitari riu de la vida que corre, gota a gota, eternament, fins al mar...

SF
L’absència no és un buit,
sinó un pes que es recolza
al pit com una pedra freda.
És el que queda quan el temps s’escapa,
quan les paraules no pronunciades
es transformen en silencis eterns.

SF
February 22, 2025 at 7:56 AM
La vida avança amb passos secrets,
oculta entre els plecs del temps,
jugant a ser promesa i parany alhora.
Ens creiem invencibles,
però arriba el moment de la rendició,
quan entenem que no es pot fugir
d'allò que sempre ens espera.

SF
February 17, 2025 at 3:49 PM
El temps s'escola lentament per les esquerdes de la pell, com l'eco d'alguna carícia antiga.

SF
February 16, 2025 at 9:11 AM
Hi ha coses que el temps esborra, records que es difuminen com gotes sobre el vidre. Potser l'oblit funciona així, a poc a poc, sense fer soroll. Però avui, el vent, per un instant, porta el pes dels somnis que ja no tornen. Un eco fugaç, una llum a punt d'apagar-se. Després, només la nit.

SF
February 13, 2025 at 6:44 PM
La nit s'enganxa a la pell, freda, com una ombra antiga.
Hi ha enyor en els llocs que ja no tornen. La por, que camina descalça, xiuxiueja records i jo escolto, sense dir res, sense saber si vull oblidar. Potser el vent esborrarà el rastre, però aquesta nit encara pesa, i la pell no sap mentir.

SF
February 10, 2025 at 7:00 PM
...i així, entre cendres i llum, vaig aprendre que cada dia és una nova oportunitat per abraçar la tendresa que ens envolta, per reconèixer la bellesa en les petites coses i per deixar que l'ànima brilli amb la intensitat d'una nova esperança.

SF
February 9, 2025 at 8:05 AM
...el sentiment de culpa l'havia tornat feble, i així va ser com el castell de la seva nova llibertat es va anar ensorrant, la fortalesa de les seves torres, des de les quals havia contemplat orgullós el món i on s'havia sentit tan fort i tan gran, es desfeien al fons de la seva ànima...

SF
February 5, 2025 at 6:29 PM
La luna amarilla
cuya fría quietud
de calor me quema,
cuelga del cielo
como una enorme lágrima,
y cual herida de la noche,
estalla la cruel nostalgia
que el dia oculta.

SF
January 30, 2025 at 9:40 PM
Amo
ese murmullo
inagotable,
el amor
que golpea
el mundo.

SF

#microcuento
January 29, 2025 at 5:42 PM
Somiar és morir
entre les runes
d'un temple oblidat,
on cada paraula
esdevé una empremta
a la sorra del temps,
i l'amor
un miratge pervers
en el desert de la vida.

SF
January 28, 2025 at 5:57 PM
Només les paraules tendres seran refugi de les ànimes trencades, perquè quan la terra és plena d'una remor antiga i els déus han perdut el rumb, no podrem trobar el camí de la victòria ni sospirar per un bri d'esperança sense la llum dels cors enamorats.

SF
January 23, 2025 at 7:10 PM
L'eloqüència dels seus ulls, tan propers i tan llunyans, brillava a la claror de la lluna, i amb l'esperit de somnis embruixats, com si la seva pròpia essència cerclés el suau gruix de l'inevitable desig, inundava els cors amb la llum de la seva tendresa.

SF
January 22, 2025 at 6:24 PM
La mandrosa tarda havia robat perversament l'última hora del dia per tancar-la al vell santuari de la nit, on els dimonis entren secretament als cors desemparats, trencant les cordes que els lliguen al món, fent-los volar cap a l'infern.

SF
January 19, 2025 at 5:55 PM
Amb mirada neta i pura, sota un cel sense temps, sentia nostàlgia de la llum fosca i feble del dia que mor, de la màgia daurada de somnis allunyats, del subtil silenci de la pluja que plora, gota a gota, records de felicitat quasi oblidada.

SF
January 17, 2025 at 5:39 PM
Som una dèria punyent d'hores fugaces, un somni perdut que persegueix una bellesa mai capturada, una breu sèrie de dies obsessionats per l'eternitat del goig, una ànsia que mossega les nostres entranyes i esquinça els nostres cors...

SF
January 14, 2025 at 6:28 PM
Nace lenta la noche, como suave terciopelo que acaricia mi deseo de buscar la belleza sin rostro, y cuando sienta la luna como una fiebre y llegue la alborada, cuando solo queden despojos de esas horas robadas al recuerdo, os dejaré mi corazón y mi asombro.

#microcuentos

SF
January 13, 2025 at 3:38 PM
Oh amor!
En totes les coses
fugaces
i embruixades,
esdevindràs alè i sospir,
i malgrat que el cor sagnarà,
ferit pel teu cruel petó,
romandràs,
amb desassossec etern,
dins la immensitat
de la nostra soledat.

SF
January 12, 2025 at 9:53 AM
La nit jeia ingràvida sobre la terra, lluint una capa de foscor porpra plena de dolces flaires de nocturna serenor, i mentre la lluna roda pel cel, la vida escata la seva pell aspra, i el cor vessa promeses mudes de desitjos inconfessables.

SF
January 11, 2025 at 7:05 PM
Nada valioso se pierde nunca para siempre.

#7PalabrasPoema
January 10, 2025 at 4:39 PM
Este mundo no tiene sentido cuando tu no estás.

#microcuentos
January 10, 2025 at 4:36 PM
És en l'absència
on més et sento,
perquè sovint et busco,
i sempre et trobo
en la fotesa d'una forma,
en el so d'una nota,
en el silenci d'una albada,
o en els colors d'un capvespre,
i els meus llavis ferits,
encara temen percebre, dolguts,
el sabor amarg
del teu oblit.

SF
January 10, 2025 at 10:25 AM
Sigui on sigui, et vull al meu costat, perquè la veritable proesa de l'estima és mantenir viva la flama, com la lluna que il·lumina la nit, com la llum del sol que brilla sobre la immensa terra, on, en el mar de la vida, viurà per sempre el nostre amor.
November 25, 2024 at 7:00 PM
... i sota aquell bassal d'esperança, sentirem nostàlgia per la màgia daurada de la terra, pel palpitant desig d'estimar, i pel subtil silenci de l'enyor, com el solitari riu de la vida que corre, gota a gota, eternament, fins al mar...

SF
January 16, 2024 at 5:30 AM
Gener arriba amb un hàlit, una fragància que, d'una manera o altra, ens parla de la màgia de la vida, de la llum del cel i del foc de la terra, d'un presagi pertorbador de l'anticipada i excitant promesa d'un viatge per uns altres feliços vint…

SF
January 14, 2024 at 8:20 AM
El cel era una cúpula de núvols envernissada de grisos, enfosquint el crepuscle amb les seves flotants ombres empeses pel vent. La lluna dormia en silenci sobre les muntanyes, impregnant la terra amb la seva essència sobrenatural, il·luminant milers de cors assedegats...

SF
November 30, 2023 at 4:18 PM