Sigui on sigui, et vull al meu costat, perquè la veritable proesa de l'estima és mantenir viva la flama, com la lluna que il·lumina la nit, com la llum del sol que brilla sobre la immensa terra, on, en el mar de la vida, viurà per sempre el nostre amor.

D'aquell vermell capvespre,
guardo a la meva pell,
com un càlid calfred,
el tremolor del desig,
i encara que estiguis lluny,
amor meu,
recorda, que,
a l'altre costat del paradís,
sempre t'he esperat,
al cel o a l'infern...

SF